Les arqueòlogues Imma Mestres i Montserrat Duran, directores de l’excavació, valoren amb aquest exemple tan gràfic el resultat de les campanyes que s’han fet gràcies a la inversió del Ministeri de Foment. A través de l’1% Cultural (el percentatge de l’obra pública que, per llei, s’ha de destinar a finalitats culturals), van rebre 633.000 euros que han permès un treball continuat en el jaciment ibèric. Els resultats són a la vista: un recorregut nou per als visitants, degudament senyalitzat, i l’ampliació del museu amb noves peces. Tot plegat es presenta en públic aquest diumenge, en un acte que tindrà lloc a partir de les 12 del migdia.
Fins l’any 2008, només s’havien pogut excavar cinc cases de l’antic poblat iberoromà, una mínima part dels 13.000 metres quadrats de superfície del Camp de les Lloses. Des de llavors, s’ha posat al descobert “un nou barri d’artesans metal·lúrgics”, que possiblement treballaven al servei d’un destacament de soldats romans “que construïen infraestructura viària” entre els segles II i I aC.
L’actual Tona era un punt estratègic de comunicació, controlant l’entrada a la Plana. Les necessitats dels militars generaven una activitat de forja del ferro, fosa del bronze i transformació de materials –reciclatge, en termes moderns– que es duien a terme al Camp de les Lloses. Tot això s’ha pogut deduir a partir de les restes trobades pels arqueòlegs en tres nous edificis (designats com a E, F i G).
El visitant hi veurà la base de les cases, feta amb paret seca, sobre la qual cal imaginar les parets de tàpia i unes cobertes vegetals com a teulada. Entremig d’aquests edificis i dels que ja estaven al descobert, hi circulava “un carrer”, que serà el proper objectiu de l’excavació. Nombrosos objectes que han aparegut durant l’excavació han donat detalls sobre l’activitat del poblat. L’any passat, sota les restes d’un incendi, va aparèixer una inusual col·lecció d’objectes de metall, conservats gairebé tal com estaven fa més de dos mil anys. “Va ser com trobar una fotografia de l’època”, expliquen Mestres i Duran.
Els treballs que s’han fet ara han inclòs la consolidació de les parets, perquè el contacte amb la intempèrie no les faci malbé. El fons de les habitacions s’ha recobert amb grava. També s’ha fet una petita actuació a l’antiga rectoria de Tona, cremada durant la Guerra Civil, que es troba dins del perímetre del Camp de les Lloses. Les voltes i parets que encara es conserven s’han consolidat, i s’ha retirat la runa, pensant també en una propera excavació.
{{ comment.text }}