“Els músics creadors però poc prolífics tenim un calaix farcit d’idees que anem omplint amb el temps”. Ara, el bateria centellenc Toni Pagès ha remenat el seu per fer un recull musical d’idees que hi tenia “mig oblidades o desades”.
El resultat és l’edició del seu primer disc en solitari: Toni Pagès i les ruïnes d’un passat no massa llunyà. Es tracta d’un duet “despullat”, és a dir, tal com sona, entre piano i bateria. Està disponible a la Martulina Divina i a Disco 100 de Barcelona.
“La idea és simple: es tractava de connectar els meus dos instruments més propers en un disc”, explica Pagès, el qual EL 9 NOU ha entrevistat per internet, ja que passa molt temps fora, de gira.
Ara bé, “el més complicat” era portar a terme aquesta idea; primer s’havia de gravar el piano per afegir-hi, després, la bateria. Pagès defineix el treball com “la contraposició entre l’experiència de l’un i la innocència de l’altre”, ja que el seu bagatge en la bateria és molt més ampli, mentre que, amb el piano, “havia d’anar amb compte de no caure en terrenys desconeguts o perillosos pel que fa a la tècnica”.
Pagès també va insistir que Les ruïnes d’un passat no massa llunyà és un “començament”, més que un canvi de registre. El disc mostra un tram del seu recorregut musical i, tot i no implicar una nova concepció de la música, sí que és una “nova manera d’exterioritzar-la”.
L’ara, “un moment impacient”, era, segons Pagès, el moment oportú per enregistrar-lo. El bateria de Centelles és del parer que el passat pot caure fàcilment en l’oblit i, per tant, una de les millors maneres de conservar-lo, és amb una gravació.
{{ comment.text }}