Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Tots comediants, tots ciutadans

L’Atlàntida es va emocionar, divendres, amb l’espectacle d’Oriol Broggi que inaugurava temporada i que va posar de costat artistes professionals amb usuaris de Salut Mental d’Osona, en un muntatge únic a partir de textos de Shakespeare.

  • El 9 Nou
  • 04/10/2011 | 16:35

I durant una hora, almenys durant una hora, no hi va haver diferències. Sobre l’escenari, tots eren comediants… Els Actors del Centre Mèdic Psicopedagògic però que allà eren, sobretot, actors… Altres actors professionals amb cares conegudes com les de Clara Segura, Xavier Boada, Ramon Vila, Oriol Tramvia, Armand Villén, Jaume Sisa… Les corals, veus del Cabirol i el Cor de Noies de l’Escola de Música. Els geganters que portaven el Merma, el Nen i la Vella. Els músics, els que estaven al fossat i el gran Pep Sentmartí amb la gralla. La ballarina Cristina Piferrer…

Des del mateix escenari i com un actor més, Oriol Broggi oficiava de demiürg, enllaç entre totes les energies que s’han concentrat els últims mesos i que divendres esclataven a la Sala Ramon Montanyà, en l’espectacle inaugural de la temporada. Una creació on va surar, per damunt de tot, la màgia del teatre.

Concebut com una successió d’escenes suggerents, poètiques i en alguns casos còmiques, les referències de Shakespeare (‘El somni d’una nit d’estiu’ o ‘Hamlet’) estructuren un fil de continuïtat entorn del teatre, amb els principals protagonistes fent el paper d’actors amateurs que estan preparant una obra i que en aquest procés es troben amb la resta d’intèrprets.

L’objectiu no és crear un fil argumental nítid, sinó acumular sensacions a partir d’una mínima estructura. Com en la pintura impressionista, són pinzellades que vistes en conjunt i en perspectiva acaben configurant una obra i, en definitiva, comunicant emocions i sentiments.

D’aquest conjunt, la memòria en recordarà fragments. El pas a dos de Cristina Piferrer ballant amb Toni Flores, un dels protagonistes. L’entrada a l’escenari de Xavier Boada, vestit de capellà i conduint un Seat 600 amb Jaume Sisa de copilot. El mateix Sisa cantant ‘El setè cel’. El caos organitzat dels actors discutint a escena com es distribueixen els papers d’’El somni d’una nit d’estiu’. El monòleg d’’Antígona’ de Clara Segura. L’emoció final dels actors, que van sortir dues vegades a escena amb el públic dempeus, no menys emocionat.

I la sensació, al capdavall, que si a l’escenari tots havien estat actors en aquella sala tots havíem estat ciutadans. Sense distincions.

· “Redescobrim la funció social de la cultura”

Mercè Generó, de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, recordava abans de l’estrena que de res no serviria fer una obra de teatre si això no fos útil per als objectius terapèutics.

És a dir, per contribuir a la millora de les persones amb problemes de salut mental que atenen. Vista la comoditat amb què els actors es van desenvolupar a l’escenari, l’objectiu es va complir. Des de la seva butaca, ho comprovava també amb admiració el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, que va assistir a l’estrena.

El regidor de Cultura, Joan López, en feia referència l’endemà, a l’inaugurar el nou centre ETC al Remei: “Vic està redescobrint la funció social de la cultura”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.