Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un documental repassa la història i el paper del Coro de Manlleu

És obra de les professores Assumpta Tort i Imma Domènech, i s’acaba de presentar en públic.

  • El 9 Nou
  • 25/10/2010 | 17:00
  • 0

El Coro de Manlleu va actuar com a “centre de cultura popular i obrera” des de mitjan segle XIX fins al final de la Guerra Civil. El primer estudi complet sobre l’activitat de l’històric teatrí manlleuenc confirma la memòria popular que se n’havia conservat. Assumpta Tort i Imma Domènech han rescatat les restes d’aquesta memòria en un treball que dijous es va presentar al Museu Industrial del Ter (MIT), acompanyat d’un audiovisual.

Les dues autores del treball han arribat encara a temps per recollir els darrers testimonis orals de persones que havien conegut de primera mà l’ambient del Coro o bé que en tenien notícies directes, “gent que tot just eren nens en aquella època, alumnes del mestre Martínez (músic i professor vinculat al Coro) o la néta de la gent que regentava el cafè”, explica Assumpta Tort.

Aquests testimonis han completat la base documental del treball, extreta de la consulta de les actes de les dues entitats que van tenir el Coro com a seu social, la Societat Coral El Progrés Manlleuenc fins al 1913, i la Unió Choral Manlleuense, des d’uns anys més tard fins al final de la Guerra Civil.

Entre les dues etapes, va haver-hi una certa diferenciació. La primera va ser “més polititzada”, amb el Coro com a centre d’una cultura “laica i republicana” que va tenir la seva màxima expressió amb el polèmic intent de crear a Manlleu una escola laica, i la reacció que això va provocar en la societat més conservadora.
En la segona etapa, el Coro va ser un espai “més lúdic”, el primer on es va fer cinema a Manlleu, lloc de representacions teatrals, seu d’una entitat lligada als Cors Clavé…

“Hi passava gent diversa, des de catalanistes conservadors fins als sectors més esquerranosos, units per l’activitat musical i el teatre”, diu Assumpta Tort. Tot i això, sempre se’l va considerar un local “de treballadors”, i va acollir reunions sindicals i polítiques.
Possiblement aquesta va ser la causa definitiva del seu tancament, l’any 1939.

En els últims anys, tot i les dificultats polítiques inherents al període de guerra, l’estudi de Tort i Domènech confirma que el problema més greu va ser més aviat econòmic. “Aquesta era la dificultat real més immediata del Coro”, i la prova és que van haver de racionar el sucre i el rom.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.