En la presentació, Llagostera va destacar que si el monument segueix dempeus és gràcies a José Maria Cabrera, encarregat de la restauració de 1964 a 1975.
‘Pantocràtor de Ripoll. La portada romànica del monestir de Santa Maria’ no és un altre llibre més sobre la portalada, sinó que és el document que recull tot el que se sap fins a dia d’avui sobre el monument, una mena de retrat fet a principis del segle XXI. El llibre és obra del fotògraf Salvador Alimbau i del periodista i historiador Antoni Llagostera, i ha comptat amb la participació de l’arquitecte Jordi Rogent, besnét d’Elies Rogent, director de les obres de restauració del monestir.
Llagostera, que va parlar en la presentació del llibres en representació dels autors, va dir que l’obra ha estat concebuda “com una aportació que volia ampliar i actualitzar la documentació de la portalada”. I va afegir que la intenció també era retornar el focus d’interès sobre la portada, “ja que es tracta del monument romànic més important de Catalunya i dels més importants d’Europa”.
El coautor va assegurar que la gran obra escultòrica encara continua plantejant preguntes, tant de nivell gràfic com documental, “per la seva espectacularitat”. De fet, el llibre renova la documentació fotogràfica i gràfica existent fins ara, i actualitza la del llibre ‘El monestir romànic de Santa Maria’, publicat el 1975 per l’historiador Eduard Junyent i el mateix Salvador Alimbau, que contenia 90 fotografies de la portada i una setantena del claustre.
L’actual llibre, de gran format, té 408 pàgines i va acompanyat d’un DVD, que a part del mateix llibre en format digital, inclou 668 pàgines més. La part més important, tant del llibre com del DVD, són les 375 pàgines amb un ampli reportatge fotogràfic realitzat per Alimbau (vegeu entrevista a la pàgina 20), amb fotografies de conjunt i de detall, algunes de les quals fins ara mai s’havien pogut fer.
‘Pantocràtor de Ripoll’ va adreçat tant a professionals i estudiosos com al gran públic i té voluntat d’esdevenir un llibre de referència. Antoni Llagostera va dir en la presentació que el llibre era “fruit d’una llarga història” i que “és com una penyora que deixem per tal que algú continuï estudiant”.
La necessitat del llibre es va començar a plantejar el 2002 i s’ha finançat a través de l’Ajuntament, el Patronat del Monestir i el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
La presentació va anar a càrrec de la doctora Concepció Peig, de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, que va destacar que a partir d’ara qui vulgui estudiar la portada “haurà de partir d’aquest llibre”. Llagostera va acabar la seva intervenció anunciant que la seva tasca no acaba aquí. “Ja estem treballant en un llibre sobre el claustre, del mateix format”. També va dir que en tres anys publicarien el diplomatari (documents escrits) del monestir als segles IX i X.
Gràcies a aquest llibre s’ha pogut constatar que no es coneixen les mides reals de la portada. Resulta que la forma no és rectangular, ja que el costat dret (7,08 metres) és més alt que l’esquerre (6,88 metres). A més no està perfectament centrada, sinó que es desplaça cap a l’esquerra gairebé un metre: la part dreta se separa de l’església 7,24 metres i l’esquerra 6,57.
En el llibre hi ha un treball inèdit d’Elies Rogent, datat l’any 1893, sobre la portalada, quan es creia que no l’havia estudiada mai. Llagostera va localitzar-lo en unes fotocòpies d’uns manuscrits sobre el Real Monasterio de Santa Maria de Ripoll, donats per la família de la historiadora Emília Tarracó a l’Arxiu Comarcal del Ripollès. Ara s’ha trobat l’original a la casa pairal dels Rogent, a Collbató.
La documentació està dividida en quatre apartats, dos dedicats als dibuixos i gravats i dos més a les fotografies. Hi ha des dels primers gravats de 1826 fins a les primeres fotografies de 1867. Destaquen obres molt poc divulgades de Claudio Lorenzale (1841) o dibuixos inèdits de Pau Milà i Fontanals (1846). També hi ha una part dedicada a les inscripcions llatines.
{{ comment.text }}