Donar a conèixer uns elements del patrimoni que sovint passen desapercebuts: els rellotges de sol. Aquest és l’objectiu del llibre El moviment de les ombres. Rellotges de sol al Lluçanès, que han escrit Lluís Tomàs Roig i Joan Tomàs Acosta, pare i fill, respectivament, de Sant Feliu Sasserra.
La publicació és un inventari dels rellotges de sol que hi ha al Lluçanès. El llibre, editat pel Centre d’Estudis del Lluçanès, inclou més d’una cinquantena d’aquests elements. “Jo diria que hi són tots els que hi ha al Lluçanès”, explica Lluís Tomàs, astrònom, que afegeix que de rellotges de sol “n’hi ha de mil maneres”. Per exemple, de pintats, de forja, estucats i esculpits sobre pedra, entre d’altres.
La idea d’inventariar els rellotges de sol va sorgir arran del treball de recerca que va fer Joan Tomàs a batxillerat. Tal com explica el seu pare, el treball estava centrat en els càlculs que s’han de seguir perquè en un lloc determinat s’hi pugui instal·lar un rellotge de sol.
Per tant, era un estudi eminentment tècnic, del qual en va sorgir la idea de fer-ne un de més divulgatiu.
El llibre és fruit d’un exhaustiu treball de camp que ha durat aproximadament dos anys. “La millor manera de conèixer un país és fent-lo a peu”, diu el santfeliuenc, que afegeix que el llibre que ha publicat junt amb el seu fill és “de curiositats”, adreçat a “qui li agradi el Lluçanès”.
La publicació inclou una breu descripció i algun comentari tècnic de cada rellotge, a més de diverses fotografies. També s’hi transcriu la llegenda, que és el text que acostuma a haver-hi en els rellotges de sol. Paral·lelament, hi ha un apartat sobre els rellotges mecànics situats als campanars de les esglésies, i un altre sobre rellotges de butxaca.
Tomàs assenyala que l’estat de conservació dels rellotges de sol és divers. Així, n’hi ha que estan en bon estat i altres que estan patint un evident procés de degradació.
Afegeix que el 90% dels rellotges “estan mal fets matemàticament parlant”. El llibre recull tant rellotges de sol moderns com antics.
Com a curiositat, la publicació fa referència a la Pedra Dreta, situada en terme municipal de Lluçà. La tesi de Tomàs és que, per la seva situació i orientació, es tracta d’un “rellotge de sol primitiu”.
{{ comment.text }}