Era un dijous entre setmana, però va tocar arròs amb llamàntol, galta de porc amb múrgoles farcida de foie, pastís, cafè i cava. I també algun gintònic, que el dia s’ho mereixia.
Va ser el menú amb què la colla torellonenca Som de Cassola va celebrar, fa tre setmanes, el seu 15è aniversari. “En aquest temps hem après a cuinar i a menjar, lluny de les fartaneres de la primera època”, expliquen.
Començant per aquell primer sopar amb què, sense proposar-s’ho, van acabar establint la tradició de trobar-se cada setmana per compartir cuina i conversa. “Ens va enredar en Jep [Serrat], convidant-nos a sopar pel seu sant”, recorda Joan Serra, una de les ànimes del grup al costat del mateix Serrat. Aquell dia “vam menjar faves a la catalana, conill amb pastanagues i crema”.
Des de llavors les coses –i les receptes– han evolucionat, també amb l’experimentació i noves propostes. “Hem portat a casa plats sortits d’aquí i hem portat aquí plats que hem entrenat a casa”.
Per a alguns d’ells, aquest club d’amics s’ha convertit, també, en una veritable escola de cuina. Admeten, però, que els que millor remenen els fogons són Joan Serra i Jep Serrat. “I en Mia Fontserè les calçotades, tot i que aquest any al senyoret no li ha vingut de gust muntar-la”, riuen.
El 10 d’abril, festa d’aniversari, els actuals van fer el ple: Joan Serra, Jep Serrat, Adolf Jurado, Mia Fontserè, Jordi Serrat, Àngel Subiranas, Quico Vidal, Toni Sellarès i Ramon Vilamala.
Som de Cassola té el seu origen al grup de teatre Nou 69. Va obrir el primer local a la ronda del Puig, relativament a prop del Teatre Cirvianum, on de mica en mica van anar acotant un espai propi a imatge dels chocos bascos, les societats gastronòmiques on, entre altres coses, marca l’ortodòxia que només hi tenen accés els homes. “És una cosa que nosaltres també hem aplicat, els dijous”.
O sigui que encara avui són dies tancats per a les respectives, o convidades. Perquè de convidats sí, que n’accepten. Es tracta de confirmar assistència un parell d’hores abans de la cita –que comença a les 9 del vespre–, que és quan el departament de cuina se’n va a comprar els ingredients del menú.
“Una altra cosa que hem ajustat amb el temps són els horaris”, explica Adolf Jurado, un altre membre de la colla. “Havíem arribat a retirar molt tard, i l’endemà no hi havia qui aguantés dret a la feina”. Ara s’hi posen a les 9 i difícilment pleguen més enllà de la mitjanit.
L’actual seu del club, la tercera per on han passat, és al carrer Santa Llúcia, al barri de Montserrat. Un antic cobert que s’han equipat amb una cuina professional i una logística pròpia de sibarites de la bona gastronomia. I ho demostren, també, alguns testimonis gràfics, actuals i antics, que decoren al local.
El mateix Nandu Jubany ha estat convidat a cuinar per a ells. O també el seu amic i xef de La Xicra de Palafrugell, Pere Bahí, amb qui li van muntar la sorpresa de coincidir-hi.
També han passat pel club altres il·lustres com Pep Poblet o els més recents Txarango, en aquest cas per motius fins i tot familiars. I la colla tampoc s’ha estat de res, a fora: en la sortida que fan un cop a l’any, han passat per estrelles Michelin de Catalunya i la resta de l’Estat i han muntat performances vestits de torero o fent-se passar fins i tot per pelegrins de Santiago, per admiració dels turistes.
{{ comment.text }}