Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Una antropòloga de Prats fa un estudi sobre els goigs del Lluçanès

‘Els goigs al Lluçanès. Entre la devoció i la identitat’ és el títol de l’estudi que ha portat a terme Roser Reixach, antropòloga de Prats de Lluçanès. L’estudi inclou l’anàlisi d’uns 160 goigs de les diferents parròquies del Lluçanès, dels quals n’hi ha que encara es canten i altres que ja no.

  • El 9 Nou
  • 07/01/2010 | 17:00

A més de tenir un coneixement més profund d’aquestes composicions poètiques cantades en lloança a la Mare de Déu o a un sant, la recerca ha permès conèixer moltes pràctiques socials antigues.

“A partir dels goigs es pot tenir molta informació no només de les pràctiques religioses sinó també de la societat en general, i entendre moltes maneres de fer”, explica Reixach, que per exemple diu que el fet que uns goigs fossin cantats per homes o bé dones té molt a veure amb les relacions socials existents. A més a més, destaca que a les lletres hi apareixen moltes referències locals.

Reixach va obtenir l’any 2008 una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat per portar a terme aquesta recerca, que s’ha integrat a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). L’estudi va acompanyat de 20 gravacions de vídeo, 18 gravacions de cants de goigs, 285 fotografies i 66 enregistraments d’entrevistes a 70 persones. Tot aquest material ha estat dipositat a l’arxiu del CPCPTC per tal que pugui ser consultat.

Malgrat que Reixach ja ha entregat el seu treball, la recerca no ha acabat. El motiu és que encara va trobant nova informació. “Antigament, en el cicle festiu anual gairebé cada sant i Mare de Déu tenia uns goigs”, diu Reixach, que afegeix que “molts s’han perdut”. Així, part de la seva recerca s’ha fet tenint el paper com a base. És a dir, analitzant els impresos que ha trobat. Una altra part, però, s’ha fet a partir dels testimonis orals, ja que hi ha molts goigs dels quals no se’n té constància escrita.

Per això li han estat de vital importància les entrevistes. Reixach ha parlat amb persones grans que havien cantat goigs, amb d’altres que havien intervingut a l’església i també amb col·leccionistes, entre altres. Segons l’antropòloga, si es té en compte el nombre de goigs trobats, les advocacions més populars al Lluçanès al segle XX van ser la Mare de Déu dels Munts, la de Lurdes i la de Lluçà.

En l’actualitat, els goigs s’estan deixant de cantar però no han desaparegut del tot. Segons Roser Reixach, els goigs s’estan convertint en un signe d’identitat. És a dir, hi ha un canvi en les funcions que havien tingut tradicionalment. Així, “la gent jove no ho veu com una manifestació religiosa, sinó com un element del patrimoni cultural d’un lloc concret”, conclou.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.