Els habitants de l’antiga Ausa arribaven al temple –el Temple Romà– trepitjant sobre un senzill paviment, situat un metre i mig més avall del nivell actual del carrer. Les restes d’aquest paviment han aparegut en unes prospeccions arqueològiques que s’estan fent als baixos de la Casa Masferrer, just davant del Temple Romà.
Argamassa, calç i pedretes són els elements d’aquest “senzill paviment de pas” que devia cobrir l’espai davant del Temple Romà, tal com el descriu l’arqueòloga Anna Gómez. És fàcil d’imaginar com aquest imponent edifici i la seva escalinata, vistos des de més avall, devien impactar en la retina d’aquells primers vigatans del segle II.
“La troballa permet documentar el nivell de circulació i ens dóna més informació sobre la cota real de les escales del temple”, diu Anna Gómez.
El paviment s’ha trobat a tocar de la roca mare del turó sobre el qual s’assenta el Temple Romà. Enmig de la terra argilosa que el cobria, han aparegut materials relacionats amb l’època: ceràmica sigillata, teules, algun fragment d’estuc…
“Tot aquest material correspon al segle II”. A part del material constructiu, s’ha fet una troballa singular: banyes de diversos animals, que estaven enterrades gairebé juntes. Amb totes les precaucions, i encara pendents de fer-ne una anàlisi, “és fàcil associar aquestes banyes a pràctiques rituals del món romà”, explica l’arqueòloga.
L’exterior dels temples, on se situava l’ara –altar–, era el lloc habitual per fer-hi sacrificis rituals d’animals. A la part que toca a la plaça de Dom Miquel de Clariana, les restes que s’hi han trobat no són romanes sinó de l’edat mitjana, murs que devien correspondre “a les cases d’època medieval que es van aterrar a principis del segle XVII, al construir el casal dels Clariana.
Per sobre dels nivells romans i medievals, en una de les cates s’ha trobat també un paviment fet de grans lloses de pedra, que correspon als segles XVI-XVII, coincidint amb l’aixecament de l’edifici.
Curiosament, en els materials de rebliment d’aquesta època també hi apareixen restes orgàniques molt diverses–des de pinyols de fruita fins a restes de peix– que s’hauran d’analitzar i que possiblement formen part d’abocaments. “Pot ser una manera de saber què menjava la gent de Vic en aquella època”, diu Gómez.
{{ comment.text }}