Mig centenar de peces de Josep Ricart –escultura, pintura i dibuix– formen part de l’exposició que l’artista vigatà va inaugurar a Roma. El Museu Laboratorio di Arte Contemporanea, a La Sapienza Università, acull fins al dia 8 de juny la mostra més important d’un artista vigatà contemporani fora de Catalunya.
La mateixa ciutat de Roma i dos fets artístics que hi tenen relació han estat punt de partida de les creacions de Ricart, que des del moment en què va acceptar la proposta tenia clar que l’obra havia de ser concebuda “expressament” per a l’exposició. En el cas de les escultures, el referent és Giambattista Piranesi, arquitecte i gravador italià del segle XVIII. La fantasia dels seus dibuixos de les carceri d’invenzione (presons inventades) ja havia inspirat anteriors treballs de Ricart, com l’escultura que durant anys va estar situada a la rambla Tarradellas de Vic. Però Piranesi també va ser el primer artista que va retratar la Roma del seu temps, pensant en els visitants que ja començava a tenir la ciutat. Són els gravats coneguts com a Vedute di Roma (Vistes de Roma), que l’artista vigatà ha estudiat recentment. Combinant les carceri i les vedute, ha creat escultures estructures en forma de malla “que fan pensar en reixes de presons” i objectes que recorden elements arquitectònics, des de basaments de columnes a plantes d’edificis. Entre ells, l’església de Sant’Ivo alla Sapienza, de Borromini, on va començar la universitat que ha organitzat l’exposició. “Tradueixo al meu llenguatge les dues sèries de gravats de Piranesi”, explica Ricart. Fins ara, l’artista vigatà confessa que no havia estat mai a Roma: “L’he vista a través de l’art, de manera virtual, però l’he vista: les escultures són les meves vedute de la ciutat”. El material que ha utilitzat és fusta senzilla, com la que s’utilitza per als palets de transport, i que ja havia emprat en la seva darrera exposició a la sala El Carme de Vic.
Per a la pintura i dibuix, Ricart pren com a motiu l’escultura coneguda com el Faune Barberini, amb una història si més no curiosa. S’explica que durant el setge de roma pels gots, l’any 527, els defensors que eren a l’antic Mausoleu d’Adrià van llançar escultures contra els enemics. Les peces van quedar colgades fins que les van trobar al segle XVII, i a la del faune li faltaven les cames. Va ser confiada a l’escultor Bernini –l’autor de la columnata del Vaticà– perquè la restaurés. I és a partir d’aquest fet que Ricart ha pintat, amb formes humanes que cauen i s’apilen, a manera de projectils artístics. Sempre en la recerca de nous recursos expressius, l’artista ha utilitzat en aquest cas “una tècnica seca”, treballant els pigments sobre la tela sense cap aglutinant. Pigments sols, fixats després “com si fos un pastel” amb una goma-laca. “Una tècnica de dibuix, que al final acaba donant un resultat amb aspecte de pintura”. En els dibuixos, ha fet servir el mateix procediment, en aquest cas sobre paper.
{{ comment.text }}