Hi ha objectes que tenen més de cent anys i d’altres que fa una dècada o menys encara funcionaven.
Mostren l’evolució d’un ofici molt propi de la vall del Ges i formen part del fons de gran valor que té el Museu de la Torneria de la Vall del Ges i que fins ara pràcticament no havia vist ningú, tret de qui ho va utilitzar com a eina de treball.
El museu, ubicat a l’antiga torneria Vidal del carrer de la Pau de Torelló ha obert aquests dies de festa major les portes al públic per primer cop, encara que “la museïtzació no està acabada”, explica el director Gerard Verdaguer.
Des de dissabte i fins aquest dijous unes 150 persones han passat pel museu, la majoria “gent vinculada a la torneria, que hi havia treballat i voluntaris del museu”, comenta Elisabet Soldevila, una dels voluntaris.
Verdaguer els va fer un recorregut per la planta baixa, on ara hi ha tots els elements que mostren la història de l’ofici.
En primer lloc es mostra “l’espai natura” en què s’explica com s’obtenen els recursos de la fusta i se situa els visitants amb l’entorn.
A partir d’aquí s’hi troben mostres de la “torneria preindustrial” amb torns de ballesta, “que en diem torns de peu”.
Més endavant es veu l’evolució cap a un “taller industrial que s’electrifica, es canvia el torn de ballesta pel motor d’un, dos o tres cavalls de potència” en què hi ha corretges de transmissió.
Dels quals Verdaguer en feia una mostra als visitants, amb el soroll que acompanyava l’engegada de la maquinària.
Un cop vistes les màquines, es troben productes que van crear les torneries de la Vall del Ges, entre els quals alguns de “torneria de banya” una branca que va durar “fins fa vint o trenta anys”, ja que “el plàstic va ser la ruïna pels torners de banya”.
A banda de peces d’escacs entre d’altres, fets de banya, també n’hi ha de fusta com la de Pere Vila Soldevila, que “va tenir la sort de saber portar en 3D els dibuixos de Disney que es van comercialitzar per tot l’Estat”.
A més, al museu hi ha rodets, bitlles i altres estris que es venien sobretot a la indústria tèxtil i que a la fàbrica que acull el museu “se’n fabricaven a milions”.
El director remarca que “el gran mèrit d’obrir” durant aquest dies ha estat gràcies al grup de voluntaris que hi han treballat durant molts temps, alguns dels quals havien estat torners i també “d’empreses del sector que han ofert serveis a costos molt baixos i també de franc”.
Ara espera que acabi d’arribar el finançament per acabar del tot la museïtzació i que “després de més de quinze anys” es pugui iniciar l’activitat de forma ininterrompuda.
Fins que arribi el moment es faran visites concertades.
{{ comment.text }}