Com cada any a mitjans de setembre la Universitat de Vic s’omple d’estudiants per a començar un nou curs acadèmic. Les aules del Campus Miramarges i de la Torre dels Frares tornen a agafar vida després d’un parell de mesos on la calor batega de valent a la capital d’Osona. En una d’aquestes aules, on estudiants de primer comencen el seu periple universitari, es repeteix el mateix diàleg de sempre, tot plegat sembla que sigui cíclic.
Aquest any, en Manel i la Rosa, barcelonins de naixement, han decidit estudiar a la Universitat de Vic. Els dos han aprovat selectivitat al setembre, i com passa en molts casos, les universitats de Barcelona ja estan plenes des del juny i per entrar-hi en segona ronda s’ha de treure molt bona nota.
El Manel i la Rosa es coneixen des de fa un parell d’anys, han estudiat batxillerat junts. No és que tinguin molt tracte, però el que realment importa el primer dia és anar amb algú conegut, dos millor que un, han pensat els dos, però això han quedat a dos quart de vuit per agafar el tren per partir cap a Vic.
Són les nou. Els dos ja estan asseguts a la meitat de l’aula 307 de l’edifici F del Campus Miramarges. Abans de començar Introducció al Dret, el professor passa llista i proposa que la gent es presenti. Un cop tothom presentat, s’engega el diàleg que tot i que encara ells no ho sàpiguen, cada any es repeteix.
-Rosa: Manel t’has fixat amb els dos nois que estan a la primera fila, has entès res quan s’han presentat?
-Manel: Doncs si t’he de ser sincer, no. Parlaven molt tancat.
-Rosa: Ja… és que han dit que són de “ses Illes”. El primer ha dit que era de sa Pobla i el segon de Manacor.
-Manel: No en tinc ni idea d’on és això. I tu t’has fixat amb els tres del darrere, les dues noies han dit que són d’Eivissa i el noi de Menorca?
-Rosa: Menorca. Jo hi vaig anar fa dos estius a les festes de Sant Joan.
-Manel: Jo n’he sentit parlar, però no he tingut la sort d’anar-hi. Eivissa sí que ho conec, aquest estiu hi he estat un parell de setmanes gaudint del sol i platja.
-Rosa: Que bé! Qui ens hauria dit que tindríem tanta representació de “ses Illes” a la nostra classe.
-Manel: Ja ho pots ben dir.
Amb aquest diàleg fictici es vol demostrar que a moltes de les classes de la Universitat de Vic hi ha estudiants Balears que decideixen venir a estudiar a la capital d’Osona. Un fet qüotidia que tot i ser fictici, es repeteix any rere any a la realitat. Per això, hem demanat a alguns d’ells, aquests sí que són estudiants de la universitat actuals i reals, perquè vingueren a estudiar a Vic.
Comencem amb la mallorquina Rosa Martínez, estudiant de 4t d’Infermeria. La Rosa explica que ella va fer selectivitat al juny i que va demanar plaça a la UIB (Universitat de les Illes Balears) però no la varen agafar. “Vaig decidir venir a estudiar a la UVic perquè la filla d’una amiga de la meva mare ja havia estudiat aquí i em va parlar molt bé tant de la carrera com de la ciutat”, conclou. El menorquí Carlos Gomila, estudiant de 4t de CAFE (Ciències de l’Activitat Física Esportiva), no va poder entrar a una universitat de Barcelona i la seva segona opció era Vic. “Vaig decidir triar la UVic, ja que està més o menys a prop de Barcelona, a més a nivell econòmic era més barat que altres universitats privades de Barcelona”, assegura. El Carlos també explica que abans d’elegir universitat, també va mirar com eren les assignatures i li va semblar que la UVic estava molt ben organitzada.
L’eivissenca Andrea Cortés, estudiant de 4t de Teràpia Ocupacional assegura que va triar la UVic bàsicament per la nota, tot i que va estar entre la Universitat de Terrassa i la Universitat de Vic. “Em varen donar millors referències a nivell de projectes d’investigació i pràctiques presencials a classe”, sentència. La mallorquina Catalina Coll, estudiant de 4t de Periodisme, explica que es va decidir per la Universitat de Vic per la nota, i a la vegada perquè tenia ganes de marxar de casa, a més, “creia que la meva carrera a Mallorca tenia poca sortida”. A part d’això, una altra de les raons és que la seva cosina havia estudiat quatre anys a la UVic i va assessorar-la a l’hora d’elegir la universitat.
El darrer cas és el d’en Bernat Fornés, mallorquí també, que va decidir venir a estudiar a la UVic després d’haver cursat dos cicles de formació professional de grau superior, i haver començat Administració i Direcció d’Empreses a la UIB. “En el meu primer any de carrera estava estudiant i treballant alhora, ara bé, un cop acabat vaig decidir dedicar tots els meus esforços als estudis”, assegura. Una vegada decidit, el Bernat va contactar amb la UVic i va començar a realitzar els tràmits per a canviar d’universitat. Després de tres anys no es penedeix de la seva elecció. “Tornaria a fer aquest pas una vegada i una altra, ha estat molt profitós tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic”, sentència el mallorquí.
En definitiva, un seguit d’històries personals que ajuden a visualitzar la diversitat de raons, per les quals els balears decideixen venir a estudiar a la Universitat de Vic. I ja sabeu, si l’any que ve sou nous a la UVic que no us sobti reproduir el mateix diàleg que la Rosa i el Manel, recordeu, és cíclic.
{{ comment.text }}