Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Vic no recordarà amb cap acte aquest dissabte el segon centenari de Jaume Balmes

Aquest dissabte es compleixen 200 anys del naixement a Vic de Jaume Balmes, el filòsof que va marcar el pensament de diverses generacions. Tot i que hi ha actes previstos per a més endavant, el dia de l’aniversari balmesià passarà desapercebut.

  • El 9 Nou
  • 28/08/2010 | 8:00
  • 0

Els actes del primer centenari del naixement de Jaume Balmes, l’any 1910, van tenir un ressò “mundial” –segons les cròniques de l’època– i van significar l’entrada de Vic al segle XX. L’any 1948, quan es complia el centenari de la seva mort, es va produir un fet semblant. Aquest dissabte, en canvi, cap acte públic no recordarà el 200 aniversari del naixement del pensador i filòsof vigatà.

Ha caigut en l’oblit Balmes, filòsof de capçalera durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX? Què ha passat perquè la data del seu aniversari pugui passar per alt, fet inimaginable en aquell moment?

“Balmes ha pagat per l’ús que en va fer el franquisme”, explica Emili Bayón, historiador i director del Museu de l’Art de la Pell de Vic, l’únic lloc de Vic on aquests dies es recorda el filòsof a través d’una petita exposició, “La pell de Balmes”, que recull els seus objectes personals fets amb aquest material.

De la mateixa opinió és Miquel dels Sants Molist, que recentment acaba de treure a la llum el llibre Reconeixement internacional de Jaume Balmes, on recupera la memòria dels actes que van tenir lloc en el seu primer centenari.

“Ens fixem en el Balmes polític, però té moltes altres facetes que no es volen veure”, diu l’autor. Sí que és cert, però, que Balmes va viure a fons la passió per la cosa pública, i s’hi va implicar fins al punt d’anar a viure a Madrid per aquest motiu, entre 1844 i 1848.

Ho va fer des d’un sentiment d’espanyolitat i des del conservadorisme ideològic, malgrat que també “va ser capaç de fer una reflexió social sobre el progrés”, recorda Bayón.

Sigui com sigui, Balmes no ha estat rellegit des del segle XXI –tal com s’ha fet, per exemple, amb Verdaguer– per situar-lo en el seu context i entendre’n els elements de modernitat.

L’Ajuntament de Vic va crear una comissió, mesos enrere, per preparar els actes de l’Any Balmes, amb participació –entre altres– del Museu de la Pell i el Bisbat.

La primera intenció era elaborar un programa d’activitats ampli, i es va buscar finançament a la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, sense èxit.

Al final, els actes es van limitar: la Conferència Balmesiana, el passat mes de juliol, en va marcar l’inici, al mateix temps que s’obria l’exposició al Museu de la Pell.

Per a la resta, caldrà esperar a l’octubre. “Són actes irrisoris i fets a destemps”, opina Miquel Molist, tot i que reconeix que “la societat de Vic ha canviat completament” des d’aquell llunyà 1910 en què el nom de Balmes era present a tot arreu.

MIQUEL S. MOLIST RECUPERA EN UN LLIBRE LA MEMÒRIA DELS ACTES

L’any 1910, Vic sí que va fer memòria dels 100 anys del naixement de Balmes. Emili Bayon ho defineix com “un cop de ciutat”, amb actes que van tenir lloc entre finals d’agost i primers de setembre.

Miquel dels Sants Molist en fa memòria en el llibre que acaba de publicar: després d’una introducció sobre la figura de Balmes, transcriu la Crònica de les festes del Centenari d’en Balmes, publicada a La Gazeta Montanyesa per Lluís B. Nadal l’any 1911.

Es tracta d’una acurada descripció de com es van preparar els actes i com es van portar a terme: “Va ser una celebració d’importància transcendental, i si ho traslladem a avui mai no s’ha fet una festa així”, diu l’autor.

La ciutat va haver de preparar la seva infrastructura per acollir aquests actes i els centenars de visitants previstos: la construcció de la nova estació del tren, amb l’obertura del carrer Verdaguer, el telèfon i el telègraf o l’enllumenat –amb els fanals dissenyats per Gaudí a la plaça Major– van ser fruit d’aquell moment.

Salvant les distàncies, Vic es va transformar com Barcelona ho va fer per les Exposicions Universals, i va entrar al segle XX de la mà de Balmes.

L’acte central va ser el Congrés Apologètic (de defensa d’una postura, en aquest cas religiosa). Hi van participar centenars d’eclesiàstics de Catalunya, d’Espanya i d’altres països (més de 500, només del Bisbat de Vic), i va ser el motiu principal de la visita a Vic de la Infanta Isabel de Borbó, germana del rei Alfons XII.

UN MUSEU A LA CASA BOJONS TANCAT DES DE FA 12 ANYS

L’any 1998, l’Ajuntament de Vic va inaugurar el Museu Balmes a la Casa Bojons, en les estances que el filòsof va ocupar durant les últimes setmanes de la seva vida.

Ambientat amb mobles i objectes de l’època, estava pensat per divulgar la vida i obra del pensador. Des de llavors, però, ha estat pràcticament tancat i no ha rebut amb prou feines visitants.

Sense un horari regular d’obertura –cal demanar la clau al conserge del Palau Bojons– i sense cap publicitat, comença a donar signes de deteriorament.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.