“A vegades s’ha tingut la idea que el folklore popular d’aquesta ciutat era més aviat fluixet, però no és així. En aquest sentit, Vic està a l’alçada de les millors ciutats del país”. És la conclusió a la qual arriba l’historiador vigatà Oriol Casellas, autor d’un estudi sobre Tradicions populars vigatanes, en el qual analitza la relació secular que ha mantingut la cultura popular bàsicament amb la festa major de la ciutat.
L’estudi és un encàrrec de la Fundació Embat Cultural –que integren Òmnium, l’Ajuntament de Vic i l’Associació Sagals d’Osona–, en el marc d’un projecte més ampli per redefinir el protocol que han de seguir els elements del folklore vigatà. Potenciar-ho és un dels objectius que ha plantejat el Consell Assessor de la Fundació Embat, creat fa un parell d’anys, del qual ja en va sortir, també, la necessitat d’impulsar una comissió específica de festa major.
L’estudi d’Oriol Casellas, d’una quarantena de folis, és el resultat de més de tres mesos de consultes bibliogràfiques –a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, l’Arxiu Comarcal d’Osona i el Municipal de Vic, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya–, en un autèntic viatge en el temps a través dels programes de les festes majors de Vic des del segle XVIII. El treball permet rememorar algunes dades no sempre conegudes pels vigatans. Per exemple, que la festa major de Vic se celebra el 5 de juliol des de 1779, data de la beatificació de sant Miquel dels Sants (Miquel Argemí), convertit en patró de la ciutat. Anteriorment a aquesta data, la gran festa vigatana havia estat el Corpus Christi, “així com també la celebració dels sants màrtirs Llucià i Marcià el 26 d’octubre, patrons de la ciutat des del segle XVI”, detalla Casellas en l’estudi. A partir de 1779, es va anar donant rellevància a la festa major, “que va recollir moltes de les tradicions populars que es realitzaven per Corpus com els gegants o el bestiari”. De fet, Vic ja havia estat una de les primeres ciutats a celebrar el Corpus, el 1319; un any abans que Barcelona, per exemple.
{{ comment.text }}