Explicar Vic en 125 pàgines. Aquest era el repte que va assumir l’historiador Vicenç Pascual al posar-se a escriure una nova història de la ciutat que fos assequible per al gran públic. Un llibre “de síntesi”, com ell mateix el defineix. D’aquí ha sorgit Vic, història d’una ciutat, que acaba de sortir a la llum publicat per Farell Editors.
Vicenç Pascual havia publicat ja un llibre de semblants característiques avui exhaurit, Vic, una ciutat en el decurs de la història (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988). Si les ciutats són canviants, les mirades –fins i tot les d’una mateixa persona– també poden ser-ho: “Ara veig algunes coses diferents”, explica. Per exemple, la importància del mercat com a element fundacional, al costat del poder administratiu i de l’eclesiàstic. “El que ha donat dinàmica a la ciutat és el mercat, que no seria estrany suposar que és anterior al segle XI, quan es creen els mercats de les ciutats europees”, diu Pascual. Significativament, el primer capítol el dedica al Mercadal com a origen de la ciutat. L’obra segueix tota l’evolució des de l’època romana fins gairebé l’actualitat, amb un penúltim capítol històric dedicar a l’auge i caiguda de les pelleries com a activitat industrial més important. El llibre acaba mirant cap al futur, el de Vic com a ciutat intermèdia. Un concepte que designa les ciutats que queden “entremig de la gran metròpoli i del territori”, nexe d’unió entre l’una i l’altre. Però també una ciutat relativament equilibrada i abastable, “en què la gent de cap dels seus barris no queda fora de la vida del centre”.
El llibre s’acompanya de les fotografies de l’arquitecte Agustí Farrés. Imatge en blanc i negre que li han suposat el repte de “revisitar la meva ciutat, els llocs per on passo cada dia”. Ha optat per fixar la mirada en allò que pugui veure qualsevol persona que vagi a peu, “trossos de ciutat que, posats un al costat de l’altre, poden explicar moltes coses”.
{{ comment.text }}