Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Víctor Castelo, retorn a l’horror

El fotògraf mostra a Taradell la seva renovada visió sobre el camp d’Auschwitz.

  • El 9 Nou
  • 06/02/2014 | 20:01
  • 0

Víctor Castelo ha tornat a Auschwitz. El fotògraf vigatà, que l’any 2007 va quedar impressionat en la seva visita a l’antic camp de concentració i extermini nazi, va fer una segona visita al mateix lloc, ara fa poc més d’un any. Una segona mirada al mateix escenari de l’horror que divendres va presentar a la Biblioteca Antoni Pladevall de Taradell, on les fotografies de Castelo estaran exposades fins al 14 de març sota el títol d’“Auschwitz, les restes d’un genocidi”. La presentació, amb la sala d’actes plena de públic, va coincidir amb el Dia Internacional de l’Holocaust.

Les fotografies que s’exposen a la sala són les mateixes que l’any 2009 ja es van veure a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, fruit del primer viatge. Les del segon, s’han materialitzat en un audiovisual que es va presentar divendres, en una sala plena de públic. Castelo va viatjar en la mateixa època de l’any en què ho havia fet per primera vegada, a finals d’octubre, buscant la mateixa llum, “la del temps núvol i plujós”. En aquesta ocasió va observar més atentament les actituds dels visitants: “La gent forma grups, fan petites cerimònies”. La companyia humana en el lloc on la vida es fonia, la necessitat d’honorar els que hi varen morir. “Tothom hi entra amb respecte, amb un punt de morbositat potser també”, explica el fotògraf. La comparació amb la primera vegada li revela algunes diferències: “Potser s’ha accentuat la sensació de parc temàtic de l’horror, els accessos són més controlats i es fa més difícil treballar sol”. En qualsevol cas, les imatges que va capturar la darrera vegada són “més d’autor”, sabent on es movia i buscant el comportament de la gent. “Recordo unes noies joves, a la part de Birkenau (on hi havia el camp d’extermini), plovia i es van tapar amb bosses de plàstic negres”. La imatge el va captivar fotogràficament: va treballar amb les textures d’aquests plàstics, amb el negre que lligava amb la mort: “La sensació dels esperits que ronden aquest lloc, buscava reflectir-la en els visitants”, diu Castelo.

L’audiovisual que ha realitzat a partir d’aquestes imatges no té veu en off, només les imatges i la música. “D’aquesta manera, crec que es poden traslladar encara millor les emocions”. Trobar la música adient, “ni massa melancòlica ni massa dramàtica”, era un dels moments difícils, i va escollir fragments de la banda sonora de la pel·lícula El perfum –contemporània, simfònica, amb veu–. Significativament, el muntatge es tanca amb la cançó Oceà de silenci, de Franco Batiatto.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.