La crisi econòmica ha afluixat el ritme de la construcció, però tot i això un centenar aproximat d’expedients han passat entre l’any 2011 i mitjans de 2014 pel filtre del Patronat de la Ciutat Antiga de Vic, l’organisme vigilant del paisatge urbà en una ciutat que vol fer del patrimoni i el paisatge urbà un senyal d’identitat. “Les obres grans, de rehabilitació integral d’edificis, sí que s’han frenat però hi continua havent obres més petites”, explica l’arquitecta municipal Elisenda Foradada, que és també secretària del patronat.
Per primera vegada, un acte públic ha reconegut 12 d’aquestes actuacions com a exemple de bones pràctiques en la rehabilitació del patrimoni. “És una manera de recompensar l’esforç que es demana als promotors”, diu Foradada. I també de millorar la imatge del Patronat de la Ciutat Antiga, perquè no sigui vist tant com un vigilant sinó com un assessor. Els promotors hi han de presentar els avantprojectes de les obres, a partir dels quals es fa un informe que ara és vinculant. És a dir, totes les indicacions del patronat s’han de recollir obligatòriament en el projecte constructiu. “Però tenir una comissió d’experts que t’assessora no és cap entrebanc, és un plus i t’ajuda a fer un projecte millor”, explica l’arquitecta municipal.
L’objectiu és que cada projecte tingui en compte “que està en un context, i que s’hi ha de veure el que hi ha hagut abans: història, tècnica i materials”, afirma Anna Rovira, que representa el Col·legi d’Arquitectes en el Patronat de la Ciutat Antiga. El diàleg no sempre és fàcil, i un exemple són les implantacions de cadenes comercials, amb una imatge de marca estàndard que volen clonar allà on van. “Ens diuen que el client els ha de reconèixer… nosaltres també diem que hi ha de reconèixer la ciutat”, afirma Foradada. L’exemple d’equilibri entre les dues postures seria la nova botiga de Casa Ametller a la rambla Davallades, que s’ha fet compatible amb la rehabilitació de la façana i, fins i tot, la recuperació d’uns murals del pintor Vila Moncau. “Al final, ells estan contents i la ciutat hi ha guanyat”, diu l’arquitecta Anna Rovira. Això ara se’n diria un win-win.
{{ comment.text }}