Un bon dia, Òscar Mascaró i Anna Piella, veïns de Moià, van decidir emprendre un viatge pel món; un viatge que els ha durat 22 mesos, fent realitat un somni que feia anys que duien de cap.
Mascaró corria ral·lis de cotxes, i “veient com van les coses i situacions de la vida actual” un dia ho va proposar seriosament a la seva parella. “Quan l’hi vaig dir s’ho va prendre molt bé i tots dos vam coincidir a tirar-ho endavant, tot i que llavors ens semblava una utopia”.
Van iniciar la preparació d’una furgoneta, que hauria de convertir-se en el seu habitacle durant gairebé dos anys voltant pel món. “La vam anar arranjant de mica en mica durant un any i mig”. Hi van habilitar la instal·lació elèctrica, hi van muntar el llit alçat, un espai de càrrega –“on accedíem pel darrere”–, un lavabo o una petita dutxa.
També hi van destinar un cau per als dos gossos. I és que tenien molt clar que els gossos viatjaven amb ells. “Són com de la nostra família, i ens els estimem molt”.
La ruta els va portar per França, Alemanya, Àustria, República Eslovaca, Hongria, Polònia, Estònia, Lituània, Rússia pel nord, Sant Petersburg i encara Ucraïna, Romania, Bulgària, Turquia, l’Iran, el Paquistan, l’Índia i el Nepal; i d’aquí van retornar a l’Índia cap a Myanmar (Burma), Tailàndia, Cambotja, Tailàndia, el Canadà i, finalment, els Estats Units, abans d’emprendre la tornada a Moià.
Un autèntic recorregut per tot un ventall de llengües, costums, cultures, races i maneres de fer tan diverses com apassionants. Però també ells despertaven curiositat. “Quan anàvem passejant per algunes ciutats, ens sentíem observats pels diferents ciutadans de cadascuna, sobretot quan anàvem per pobles i ciutats amb els gossos”.
També han tingut alguns maldecaps. A l’Iran, per exemple, van tenir un problema burocràtic ja que els van “extorsionar” i els volien cobrar “un impost imaginari”. I és que en molts països hi ha “corrupció generalitzada”.
Vist el que han vist, “relativitzem molt la problemàtica de la qual ens queixem a casa nostra. Nosaltres tenim un clima molt bo, una bona terra, bona alimentació”, reflexionen.
Per afrontar una aventura com aquesta, la parella va haver de fer números. De fet abans de l’aventura tots dos treballaven, ella de mestra i ell venent formatges de Montbrú, i van anar estalviant durant sis anys. Això els va permetre afrontar les despeses totals, que han superat els 30.000 euros.
No cal dir que han tornat “amb les butxaques buides”. Darrere els queda, però, una experiència inoblidable, amb mil i una vivències –inclòs un tracking fins al camp base de l’Anapurna, per exemple–. “Hem passat de tot però hem tornat sans i estalvis”, conclouen
{{ comment.text }}