El 14 de desembre de 1911 a les 3 de la tarda, el noruec Roald Amundsen i els quatre compatriotes que l’acompanyaven es van convertir en els primers homes a arribar als 90º de latitud sud.
Per commemorar aquest centenari, Albert Bosch i Carles Gel tenen projectat arribar a l’extrem més meridional de l’eix terrestre el 14 de desembre a la mateixa hora després de 1.200km de travessa.
Si complissin el seu objectiu, Bosch, ripollès de naixement i osonenc d’adopció, i Gel, establert des de fa anys a Ribes, es convertirien en els primers catalans a arribar al Pol Sud sense assistència.
A l’Estat s’han muntat expedicions antàrtiques sempre rebent ajuda per via aèria. Partint de la premissa que “és impossible avui en dia fer les expedicions tant al límit com els primers exploradors”, apunta Bosch, ambdós han projectat una expedició que s’assembli a les primigènies tant com sigui possible, sense renunciar als avantatges i la seguretat que proporcionen les noves tecnologies.
Les primeres expedicions se servien de la tracció animal, que arrossegaven el material alhora que es convertien en aliment quan aquest disminuïa, però actualment el seu ús està prohibit a aquesta reserva de la biosfera que és l’Antàrtida.
Bosch i Gel han rebutjat també l’ajuda de veles, que els permetrien avançar ràpidament un dia de vents favorables, i seran ells mateixos els que, calçats amb esquís, arrossegaran el seu propi trineu.
Cadascun portarà 140kg de material, 83 dels quals corresponen al menjar per a 65 dies, encara que tenen previst fer la travessa en 45 a un ritme de 25 a 30km els dies més favorables.
Per tal de poder arribar en la data assenyalada, han avançat la sortida 15 dies abans del que seria recomanable per aprofitar l’estiu austral. Això pressuposa que passaran aquest mes i mig sota temperatures de 4 a 45 graus negatius, a les quals s’hi ha d’afegir la sensació de fred que provoqui el vent.
Aquest “serà el nostre principal enemic”, reconeix Bosch. El seu company Gel considera que aquesta expedició “és cada dia com fer un cim. Per fer un 8.000 pateixes tres o quatre dies però aquí cada dia has de desmuntar la tenda i tornar-la a muntar” sota condicions inhumanes.
Després d’uns dies de viatge i aclimatació, l’expedició arribarà en avió a Hercules Pont, a la costa Antàrtica. Serà l’últim punt on trobaran vida animal, perquè “a partir d’un o dos quilòmetres de la costa no veurem res viu” quan iniciïn la travessa, entre el 28 i el 31 d’aquest mes, seguint en línia recta el paral·lel 90.
· Una logística molt complicada
Després d’haver pujat els set cims més alts de cada continent i d’haver disputat vuit edicions del Dakar, Albert Bosch considera aquesta expedició la més complicada que ha hagut d’afrontar quant a preparació. Suposa “una organització bestial” perquè “no hi ha res estàndard” a nivell de material i logística per afrontar una expedició polar. La major part de l’equip que portaran l’han d’anar important de diferents països, amb problemes duaners pel mig, perquè aquí no se’n troba.
· Suport institucional
L’expedició d’Albert Bosch i Carles Gel es va presentar dimarts a Barcelona amb la presència de destacades figures de l’excursionisme català i sota la presidència del secretari general de l’Esport, Ivan Tibau. “Voleu progressar per veure quins són els vostres límits reals”, els va dir Tibau, i va considerar que “esteu capacitats per arribar-hi”.
· Operat de l’apèndix
La preparació per a una expedició d’aquest tipus arriba fins al límit que Albert Bosch s’ha fet extirpar l’apèndix per recomanació facultativa. Qualsevol problema d’aquesta índole en aquelles latituds i sense assistència mèdica podria resultar letal. Carles Gel, en canvi, que ja porta 50 expedicions en 40 països, no s’ha operat mai.
· Sopa, pasta i embotits de menú
Productes liofilitzats com sopa o pasta, i envasats al buit com embotits i formatges formaran part de la seva dieta alimentària. També portaran productes energètics, fruits secs, galetes, xocolata, torrons i llet en pols. L’aigua s’obté fonent el gel.
{{ comment.text }}