El cap de la Divisió dels Grups Operatius Especials de Bombers de la Generalitat, Sebastià Massagué, ha assenyalat que s’estableix una relació entre les imatges “espectaculars” que es projecten als mitjans de comunicació sobre la muntanya i l’augment dels rescats.
Massagué ha intervingut a la taula rodona sobre seguretat al medi natural ‘L’espectacularitat de les imatges, falseja el risc en la pràctica d’activitats de muntanya?’ que ha organitzat per aquest divendres el 29è Festival Unnim de Cinema de Muntanya de Torelló.
A la taula també hi ha participat el vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i un periodista esportiu de TV3.
El cap de la Divisió dels Grups Operatius Especials dels Bombers de la Generalitat (GRAE), Sebastià Massagué, ha destacat que cal més consciència sobre tot el què significa sortir a la muntanya. El vicepresident primer de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Josep Maria Peixó, ha coincidit a assenyalar que caldria ser “més conscient” que les imatges que es veuen a través dels mitjans de comunicació sobre la muntanya “són només una pel·lícula”.
Per Peixó, “aquells que sabem del tema, sabem que les imatges estan rodades amb grans equips de gravació i que s’han utilitzat diversos helicòpters”.
És per això que Peixó proposa “més informació” i no aventurar-se a sortir a la muntanya sense coneixements. També ha assenyalat l'”efecte Decathlon” com un dels causants en aquesta democratització de la muntanya en què sembla “que tot sigui molt fàcil”. A banda, l’entrenament físic, ha destacat, “és un factor clau”.
El periodista esportiu de TV3 Xavier Casillanis ha defensat que des de la televisió pública “s’ha intentat no deixar de banda la formació i fer saber com cal anar preparat abans d’iniciar l’activitat”. Per Casillanis, “hi ha molta gent que ja ha pres consciència i saben perfectament on es pot arribar tot i que sempre hi ha casos excepcionals”.
Per Massagué, aquest últim grup del què parlava el periodista són persones que han vist imatges “espectaculars” i que decideixen provar allò que han vist per la televisió. El cap dels GRAE els ha descrit com persones que no tenen inquietuds per les revistes de muntanya, no són socis de cap entitat “i veuen pel·lícules pel gran públic i pensen que tot plegat no és més difícil del què sembla”.
Per Peixó, el col·lectiu que no practica habitualment la muntanya, “està més influenciat per les competicions que no pas per les pel·lícules”. En aquest sentit, ha assenyalat que potser es dóna una falsa imatge ja que a la competició, el terreny està “acotat”. Mentre que si una persona vol anar a fer allò que ha vist a plena natura, no hi ha límits.
Massagué ha assenyalat que quan comencen a aparèixer imatges de barrancs als mitjans de comunicació o a les pel·lícules, els GRAE augmenten els serveis de rescat a barrancs.
Si a la televisió apareixen esportistes fent raids, els rescats en aquest àmbit també augmenten. Així, “quan es comença a donar ressò a una activitat, hi ha més gent que diu: ‘per què no ho provo?’ i els serveis de rescat augmenten”, ha explicat el cap.
Per Massagué, es dóna una paradoxa dins el cos ja que tot i haver incrementat els recursos dedicats a rescats, “la consciència de risc entre la gent ha disminuït”. “Ara veiem que hi ha un cert grau de confiança, que si passa alguna cosa, ja em vindran a treure”, ha assenyalat.
· Nous requeriments per un rescat
Segons ha explicat el cap dels GRAE, estan començant a idear un qüestionari que reculli informació més enllà de les dades bàsiques que fins ara es demanava als rescatats. En aquest sentit, Massagué ha assenyalat que els interessa saber si la persona ha fet un curset d’escalada, si està federat o no o què ha propiciat que anés a fer aquell activitat.
Així, tots aquests aspectes permetran extreure mesures preventives per evitar que la mateixa persona o altres persones es trobin en aquella situació de rescat.
· Limitar els accessos
Pel periodista esportiu, el fet que s’hagi facilitat “molt” els accessos a la muntanya i s’hagi facilitat la comunicació a través dels telèfons mòbils i els GPS, “és un problema perquè es guanya molta rapidesa”. Tot i això, Massagué ha assenyalat que hi ha molts excursionistes “que tenen un gps i no el saben fer servir”. El cap dels GRAE ha puntualitzat que no està en contra que s’utilitzin les noves tecnologies, “però és bàsic que sàpiguen moure’s per la muntanya i orientar-se o llegir un mapa”.
Segons Massagué, una de les mesures de seguretat a debat és augmentar la distància fins a arribar al punt desitjat. A tall d’exemple, ha explicat que si al Pedraforca no es pogués aparcar al costat del refugi, “sinó que s’hagués de començar a caminar des de Saldes, quan els excursionistes portessin mitja hora de camí, s’adonarien que no es pot anar en xancletes”. Tot i els riures de l’auditori, el cap dels GRAE ha explicat que s’ha rescatat a algunes persones vestides amb aquest tipus de calçat.
A mode de conclusió, Casillanis s’ha atrevit a augurar que el futur de la muntanya passa per experimentar “noves sensacions” més que conquerir cims “que ja estan conquerits”.
Nota de premsa de Bombers de la Generalitat
Ahir divendres, a les 19.00 hores, els Bombers de la Generalitat, juntament amb representants de la Federació d’Entitats Excursionistes i especialistes del món comunicatiu, van participar a la taula rodona que portava com a títol: “L’espectacularitat de les imatges, falseja el risc en la pràctica d’activitats de muntanya?”
Els ponents que van formar part d’aquest acte van ser, Sebastià Massagué, cap de la Divisió dels Grups Operatius Especials dels Bombers de la Generalitat, Josep M. Peixó, vicepresident primer de la FEEC, i Xavier Casillanis, periodista de TV3, que van debatre al voltant del tema central de la taula rodona. En aquest sentit es van posar sobre la taula diferents aspectes relacionats amb la falsa seguretat i la falta de formació que sovint ofereixen algunes informacions relacionades amb la pràctica d’activitats a la muntanya, ja sigui perquè ofereixen una visió poc realista de la importància de l’activitat a realitzar com perquè es percep com una activitat accessible a tothom i a tots els nivells.
D’altra banda, també es va parlar de la importància de rebre uns coneixements i una formació bàsics per a la pràctica de qualsevol activitat. Segons van coincidir tots els ponents, aquests aspectes disminuirien el risc de tenir accidents i també augmentaria el grau de resposta davant de qualsevol eventualitat.
Finalment, es va arribar a la conclusió que és cert que amb les imatges sovint es difonen amb facilitat i espectacularitat les diferents activitats de muntanya al gran públic. I aquest fet, associat amb una major accessibilitat a la muntanya, fa que un determinat nombre de la població, que no està vinculada a entitats o centres excursionistes, no tinguin la formació bàsica i els coneixements tècnics adients per a la realització d’aquestes activitats.
{{ comment.text }}