L’exjugador del Manlleu Dani Planagumà va anunciar el 12 de juny, el dia que la seva filla Carlota complia un any, que penjava les botes. “No ha estat una decisió fàcil, ho he provat tot però després d’un any i vuit mesos lluitant per recuperar-me he dit prou”. Afincat a Sant Pere de Torelló, el garrotxí va marxar fa dos anys del Manlleu per fitxar pel Llagostera. Allà hi ha estat dos anys, encara que només va poder jugar durant tres mesos. El seu darrer partit va ser contra el Prat, amb qui va fer el seu darrer gol com a professional.
A partir d’aquí una lesió al genoll ha impedit a Planagumà tornar als terrenys de joc i als 32 anys ha decidit penjar les botes. Després de mesos de recuperació i d’un trasplantament de menisc, el genoll no ha respost bé: “Em fa mal fins i tot quan camino”. Afegeix que “potser d’aquí un temps estaré bé, però he decidit plegar i dedicar-me al món de l’entrenador”. D’aquesta manera, encara que no sigui com a jugador seguirà vinculat al futbol.
El garrotxí va començar a jugar al futbol amb 6 anys i des de llavors ha aconseguit dos ascensos a Segona B (Ciudad Lorquí i Girona) i diverses distincions personals com el de pitxixi de Tercera amb el Banyoles, el Peralada i durant dues de les quatre temporades que va estar a Manlleu. De fet Planagumà té molts bons records de la seva etapa de groc-i-vermell, on va fer un total de 70 gols i va jugar un play-off d’ascens a Segona B: “Va ser una etapa molt bona a nivell esportiu, hi he fet vertaders amics com en Guillem Prieto i en Gely i m’ha marcat la vida, perquè hi he conegut la meva dona”.
En aquests moments, Planagumà compta amb el títol de segon nivell d’entrenador i l’any que ve vol fer el de Nacional. Tot i que encara no hi ha res lligat, espera seguir vinculat al Llagostera, que acaba de pujar a Segona A, i no descartaria, en un futur, poder entrenar a Manlleu, que “és un club que me l’estimo molt i on tinc bona relació amb tothom”.
{{ comment.text }}