Tot i que la temporada a l’OK Lliga acaba d’arrancar, dissabte arribarà el primer plat fort. Serà amb el derbi entre Vic i Voltregà, que dissabte a partir de les 7 de la tarda al pavelló Olímpic de Vic mesurarà les forces entre els dos conjunts osonencs.
Tant vigatans com voltreganesos hi arriben amb el mateix regust després de debutar amb victòria a la Lliga. Tot i això, “són partits en què la situació en què hi arribis o la classificació importa poc”, destaca el tècnic del Club Patí Vic, Ferran Pujalte.
“Són partits en què es genera una atmosfera molt competitiva i la gent s’hi entrega molt i pot passar de tot. Només cal mirar els dos partits de l’any passat”, afegeix el tècnic vigatà. Tot i això, els dos tècnics coincideixen a afirmar que “els dos equips no hi arribarem en el millor moment. Portem una bona pretemporada però encara ens falta ritme de competició i es pot decidir per petits detalls”, explica Ricard Ares, entrenador del Voltregà. Els canvis de peces tampoc ajuden a veure el millor espectacle perquè “ens agafa molt verds a tots dos i el rendiment és una mica una incertesa. No saps ben bé com funcionarà tot”, explica Pujalte.
Tot i que les estadístiques no serveixen per aquests partits, els números són clarament favorables als vigatans. En els últims deu derbis jugats a Vic, vuit han acabat amb victòria local i el Voltregà només n’ha guanyat dos.
Un altre dels factors importants és l’ambient i com ho viuran els jugadors. “No sempre es juga en pavellons plens, amb la gent tan al costat”, explica Pujalte, que bromeja que els dos seus fitxatges, Roger Rocasalbas i Cristian Rodríguez, “potser quan surtin a la pista al·lucinaran una mica”.
A l’altre bàndol, en canvi, a Xevi Armengol ningú li haurà d’explicar què és un derbi. “És un partit especial i motivant per a tots els jugadors. I els que són coneixedors dels derbis, encara més”, opina Ares. “Els jugadors amb experiència, i especialment en el cas de l’Armengol, poden ser claus en moments importants del partit”, explica. “Però això no vol dir que un dels joves no pugui ser qui decanti el derbi aportant ganes i sent descarats”, deixa clar Ricard Ares.
Els dos entrenadors han pogut analitzar poc l’equip contrari però suficient per fer-se’n una idea. “Crec que trobarem un Vic molt ordenat, amb les idees molt clares en atac. Són les carac-terístiques d’un Vic entrenat per en Ferran”, explica Ares.
Ferran Pujalte reconeix que té “poca informació del Voltregà, però suficient per treballar”. “Les incorporacions han fet un equip molt més sòlid. S’han reforçat molt bé i juguen amb més tranquil·litat, experiència i control del joc”, afegeix el tècnic vigatà, conscient que el Voltregà “intentarà controlar el derbi i diria que serà molt més ajustat que els dos de la temporada passada”.
A les files vigatanes, Pujalte té clar que tot i haver començat guanyant a Maçanet “vam fer un molt bon resultat però potser no tan bon partit. El Maçanet ens va condicionar molt i vam treure un resultat molt ampli pel que es va veure a la pista”. El tècnic vigatà tindrà a tot l’equip a la seva disposició pel partit. “Ja hi ha ganes d’anar engegant la competició i de debutar a casa. La pretemporada se’ns ha fet llarga”, insisteix Pujalte.
Pel Voltregà, Ricard Ares es mostra convençut que després del debut amb l’Igualada, l’equip hi arriba “molt bé psicològicament perquè una victòria dóna moral i tranquil·litat i més a l’inici”. Tot i això, les baixes poden jugar un paper important ja que seguirà tenint l’absència d’Albert Grau, que ja es va perdre el primer partit i que encara té més d’un mes de recuperació. A més, Àlex Rodríguez arrossega molèsties als adductors i “serà dubte pel partit fins a última hora”.
Des de diferents xarxes socials s’ha organitzat una campanya perquè la gent porti estelades al partit i reclami la independència quan el cronòmetre estableixi els 17min 14seg restants al marcador de cada part.
El derbi femení es queda a casa
Una davantera del Voltregà i la portera suplent del Manlleu són germanes. Avui a les cinc de la tarda, els seus equips s’enfrontren per primera vegada a l’OK Lliga femenina.
El cognom Casarramona i l’hoquei femení són gairebé indissociables a Manlleu. Dissabte la història viurà un capítol intens. Serà el retorn d’Anna Casarramona, ara al Voltregà, a la pista on es va formar com a jugadora per enfrontar-se, en la màxima categoria de l’hoquei estatal, al seu club durant 12 anys i a la seva germana Èlia, portera al conjunt manlleuenc.
“Serà molt especial. Aquest és el quart any que jugo al Voltregà però serà una sensació especial jugant contra la meva germana amb les meves amigues a la pista”, explica Anna Casarramona, de 18 anys.
“És molt fort. Jo i la majoria de l’equip sempre hem idolatrat les jugadores del Voltregà i les havíem tingut com a monitores del campus… Ara jugar contra elles, la veritat és que no ens ho creiem”, explica la germana petita, Èlia Casarramona, de 16 anys, que reconeix que hi ha “molts nervis però estem molt il·lusionades”.
Anna Casarramona va començar a patinar als 3 anys i “vaig ser la primera nena a jugar a hoquei a Manlleu. No n’hi havia cap més. Al cap d’uns anys, amb la meva germana i la Maria Rovira es va començar a formar tot el femení”, explica satisfeta de “veure el Manlleu a la màxima categoria. Em fa molt feliç”.
Una sensació que comparteix Èlia Casarramona, que explica que “quan vam començar no ens hauríem imaginat mai arribar a l’OK Lliga”. “Érem un equip de nenes que s’ho passaven bé jugant, res més. I ara veure’ns a l’OK Lliga… gairebé no ens ho creiem”, exclama.
“Tinc moltes ganes de jugar contra elles, tornar a patinar en aquesta pista on havia estat durant tants anys. Em fa molta il·lusió tornar aquí, veient la gent de sempre a les grades”, explica Anna Casarramona. Tot i això, té clar que “haig de saber diferenciar la il·lusió del principi i del partit. Quan l’àrbitre xiuli, he de pensar que estic jugant a hoquei, amb el Voltregà i que jugo contra un equip, encara que sigui el Manlleu”.
A l’altre bàndol, Èlia Casarramona no sap si tindrà l’oportunitat de jugar. Ester Tosar s’ha fet un lloc sòlid a la porteria manlleuenca i ella encara no ha tingut l’oportunitat de debutar a l’OK Lliga. Tot i això manté la mateixa il·lusió. “Tenim moltes ganes de jugar contra el Voltregà, perquè fer-ho ja és un privilegi per nosaltres”, explica.
A casa, l’ambient està relaxat. “Ens fem algun comentari sobre què passarà”, explica la germana gran. “Estem més nervioses i ens fa gràcia”, afegeix la petita. Cap de les dues s’atreveix amb un pronòstic. “Farem el que podrem i el resultat serà el que serà”, expliquen. “Soparem igual”. En família, és clar.
{{ comment.text }}