Ni que el partit hagués durat 10 minuts més el Voltregà no hauria tornat a marcar. Aquesta és la sensació amb què va marxar la majoria de públic voltreganès del pavelló Oliveras de la Riva dissabte al vespre. El Voltregà va perdre per 3 a 5 amb un Cerceda que va tenir el gran protagonista sota pals amb un Willy Domínguez crescut i impedint que el Voltregà li fes cap gol en la segona meitat tot i arribar infinitat de vegades, incloses quatre faltes directes i un penal.
El partit havia començat molt bé. Primer amb un avís de Dani Rodríguez després d’una espectacular jugada personal que Willy aturava. Al minut 7, sí que arribava el primer gol quan Ignacio Alabart rematava de primeres una bola morta a la frontal de l’àrea del Cerceda. Alabart estava en plena forma i dos minuts després definia a la perfecció una assistència de Dani Rodríguez amb un ràpid moviment per convertir-lo en el 2 a 0. La resposta del Cerceda va arribar un minut després amb un míssil de Grasas des de lluny que es colava ajustat al pal de Ballart. El Voltregà seguia treballant i Borja López aconseguia el 3 a 1 aixecant i picant la bola dins l’àrea després d’una assistència interior d’Armengol. Abans del descans, Payero feia el 3 a 2 després d’una ràpida paret amb Mantiñán.
La segona part no va tenir res a veure. El Voltregà no va ser capaç de tornar a foradar la porteria i el Cerceda, a més, va trobar el gol de l’empat de seguida amb un tret exterior de Mantiñán. La inèrcia del partit anava contra el Voltregà i el Cerceda, crescut, ho aprofitava per fer el 3 a 4 poc després amb un gol de Grasas al contraatac. El partit es va escalfar amb facilitat i hi va haver cinc faltes directes (quatre pel Voltregà i una pel Cerceda) i dos penals (un per cada un). Cap, però, va acabar en gol davant la desesperació dels blanc-i-blaus, que ja no sabien què més fer per superar el mur de Domínguez. El Voltregà perdia el tercer partit consecutiu, que els deixa novens a la classificació.
{{ comment.text }}