Futbol
Hoquei
Motor
Poliesportiu

Embolics de família

Ramon Jordana dimiteix d’entrenador de l’Uni Girona després de perdre el liderat per protegir la seva filla Noemí de la tensió que sotragava l’equip.

El 9 Nou
05/03/2015

Després de 30 anys dirigint equips de bàsquet, Ramon Jordana no havia imaginat un final així. Però ja té clar que la decisió que ha pres suposa el seu final com a entrenador. Amb 60 anys “continuaré vinculat al bàsquet perquè és la meva vida” però lluny de les banquetes, declarava a La Xarxa quan feia poc que s’havia fet oficial la seva renúncia a continuar al capdavant de l’Spar Citylift Girona.

Jordana va prendre aquesta decisió després que dissabte l’equip perdés el liderat de la Lliga femenina a la pista del Rivas. Era la tercera derrota en els últims quatre partits d’un equip que estava en el millor moment de la seva història. A Girona ningú no qüestionava els mètodes del tècnic torellonenc; ningú que no fos de dins del vestidor. Tenia tot el suport d’un club que no ha tardat a trobar un substitut digne del seu antecessor, aprofitant que Roberto Íñiguez, campió de l’Eurolliga amb el Ros Casares el 2012 i subcampió els dos anys següents amb el Fenerbhçe, passava el seu any sabàtic visitant Girona perquè el seu fill juga a l’equip de la Segona Divisió de futbol.

Una relació paterno-filial ha estat també el desencadenant d’aquest episodi sorprenent. El primer que va fer Jordana després del 83 a 78 de Rivas-Vaciamadrid és anar a consolar la seva filla Noemí, que plorava en un racó de la pista arran de la tensió a la qual havia estat sotmesa les darreres setmanes. Quan l’Uni Girona es va fixar en un tècnic amb experiència en el bàsquet femení de formació com el torellonenc per substituir Anna Caula, que havia entrenat l’equip les cinc temporades que portava militant a la màxima categoria del bàsquet femení, Noemí Jordana ja feia tres temporades que n’era la base titular.

La situació no els venia de nou perquè tots dos ja havien coincidit al Segle XXI i amb la selecció espanyola Júnior que va guanyar el Campionat d’Europa el 1998. A partir d’aquell any, Noemí Jordana ja va debutar a la Lliga femenina, on s’ha convertit en la jugadora en actiu amb més partits disputats. Possiblement, amb 34 anys, la torellonenca estigui disputant la seva millor temporada, encara que fa quinze dies fallés al darrer segon el tir que els va eliminar a semifinals de la Copa de la Reina contra el Conquero després d’empatar el partit al temps reglamentari i aixecar l’equip amb dos triples a la pròrroga. Les gironines, que a l’octubre es van endur la Lliga Catalana, sortien de favorites després de sotmetre el Perfumerías Avenida, guanyador de tots els títols anteriors, a l’anada i la tornada de la Lliga.
L’exigència a què l’entrenador havia sotmès la plantilla havia provocat, però, un desgast físic i mental a les jugadores que generava una situació difícilment digerible per a la líder del vestidor. El mateix entrenador revelava que “el primer dia que ens vam reunir amb l’equip al vestidor, el primer que els vaig dir va ser que allò era el nostre santuari i que les històriques que visquéssim allà dins no havien de transcendir” en el contingut d’una nota de comiat que va voler fer pública, reconeixent que aquí hi havia l’origen del problema i que decidia abandonar l’equip per coherència perquè “quan quelcom no funciona en un equip només hi ha un responsable, que és l’entrenador”.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 891 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't