Una nova decepció a l’Everest no ha impedit que Ferran Latorre continuï endavant amb el seu projecte de convertir-se en el primer català a pujar els 14 vuit mils i torna a l’Himàlaia per segon cop aquest any. De fet, no anirà gaire lluny d’on va ser a la primavera perquè el seu objectiu és el Cho Oyu (8.201m), que està arrenglerat amb l’Everest per la vessant nord i seguirà un recorregut similar al del 2006, en un dels seus cinc intents de fer el sostre del món.
El desplaçament temporal del període monzònic, que s’ha allargat una mica amb el pas dels anys, ha reduït les possibilitats de fer cim a la tardor, quan abans es concentraven la majoria d’expedicions a l’Himàlaia. De tota manera, el monzó no arriba amb tanta força al Tibet i el Cho Oyu es converteix en una de les poques possibilitats d’ascens en aquesta època de l’any. A més, és un cim tècnicament assequible, tot i que Latorre assenyala com a principal dificultat que “hi fa molt fred quan entra l’hivern. Dels 14 és un dels més fàcils però dependrà molt del temps”. L’any passat mateix, per exemple, ningú no hi va poder pujar.
El projecte personal de Latorre entronca aquest any amb els actes de celebració del centenari de l’excursionisme a Vic. Per això s’incorpora a l’expedició Toni Massagué, directiu de l’Escola de Muntanya de la UE Vic, que torna per segon cop a l’Himàlaia per intentar el seu primer vuit mil. A ells dos s’hi ha afegit l’asturià Nacho Orviz, company de Latorre en les seves últimes expedicions.
Tots tres van marxar diumenge cap a Kàtmandu per creuar la frontera amb la Xina camí del camp base (5.500m), on la setmana vinent s’uniran amb altres expedicions amb les quals comparteixen permís. En principi haurien d’atacar al cim a principis d’octubre, després de no més de 20 dies d’aclimatació. “És una mica just de temps però ara es munta tot així”, admet Latorre. La UE Vic ja va pujar al sisè cim més alt del món de la mà del traspassat Joan Colet el 1992.
{{ comment.text }}