El llibre aborda els anys més inicials de l’esquí a Catalunya, i destaca el paper que va tenir Ribes de Freser en la primera dècada del segle XX, que volia ser una “Suïssa catalana” –explica–, o les disputes i crítiques entre habitants de les zones rurals d’Osona i el Ripollès amb els esquiadors que venien de la capital.
La monografia recull tres textos relacionats amb la història de l’esquí a Catalunya des d’una triple perspectiva. En primer lloc, Casanovas aporta el pròleg i el capítol introductori de la primera obra monogràfica sobre els esports de neu a Catalunya, Sports de nieve (1915), que va escriure Eduard Vidal i Riba, un dels primers membres del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) que va començar a practicar l’esquí.
El text era el sisè volum de la col·lecció “Biblioteca Los Sports” i “mostra el canvi de mentalitat de l’esquí dins el marc de l’esport: abans es considerava un esport difícil i que s’allunyava de l’excursionisme científic. Ell trenca amb això”, resumeix Casanovas.
El segon text es titula Ribes, i és de Josep M. Guilera publicat dins del llibre Carnet d’un esquiador (1931). Guilera va ser soci del CEC, president de la Secció d’Esports de Muntanya i, sobretot, un dels primers grans esquiadors catalans. “És un llibre autobiogràfic on ell explica la seva experiència i com s’introdueix l’esquí a Ribes de Freser, que va ser el primer gran focus d’esquí a Catalunya”, comenta Casanovas.
Amb la introducció de l’esquí, diu, “es va pensar que a aquests pobles s’hi pogués ‘estiuejar a l’hivern’; es buscava atraure la burgesia barcelonina”.
El tercer text, titulat ‘Ya ha llegado’, tracta la visió d’aquells qui veien arribar els esportistes, és a dir, del món rural que els rebia. Es tracta d’un text crític amb el fenomen esportiu, amagat sota un pseudònim i publicat al setmanari ‘Sembrar’, òrgan de la CNT de les comarques del Ter i del Freser.
{{ comment.text }}