Quatre ascensos en cinc temporades han portat la UE Aiguafreda de Tercera Regional a Primera Catalana, però a partir d’ara cal planificar el futur d’un cas insòlit en el futbol català. Un equip amb escassa estructura, que no té ni camp on jugar després d’haver-se hagut d’exiliar a Sant Julià, està triomfant una temporada sí i l’altra també.
La intenció del president, Ricard Campasol, és tenir el futur de l’entitat resolt abans no acabi la temporada i en qüestió d’hores es podria anunciar alguna decisió i les conseqüències que podria portar tant per al club com per a la plantilla.
Per arribar fins aquí el club ha hagut de fer un gran esforç econòmic, però amb el pas del temps “el projecte ha guanyat credibilitat”, segons ressalta el president. Malgrat que l’ascens comporta també un increment de les despeses per a un club amb pocs ingressos que ara haurà d’afrontar majors desplaçaments “econòmicament podem afrontar la temporada a Primera Catalana”, segons assegura Campasol. En canvi, es queixa que “fa cinc anys que estem a l’exili i les quatre o cinc persones que ens cuidem del primer equip no sabem delegar”.
La falta d’instal·lacions pròpies és el principal escull amb què topa el club i, en aquest sentit, el divorci amb l’Ajuntament és total. “El camp no es farà”, va sentenciar Campasol en el programa ‘Temps afegit’ d’EL 9 TV, disgustat per la falta de suport que rep. En aquest sentit va revelar que ha rebutjat l’oferiment fer una recepció a l’equip que li va proposar l’Ajuntament.
Campasol ha destacat la implicació del futbol osonenc en el seu projecte i així voldria que continués. De moment ja es coneix una baixa a la plantilla, la de Jordi Puig, que es retirarà per debutar com a entrenador del Sant Vicenç en substitució de Jaume Serra, que ha decidit marxar perquè està negociant amb el Taradell.
Mancat d’un camp propi, si l’Aiguafreda decideix continuar el seu projecte en solitari i troba els recursos humans i materials per fer-ho possible, la primera decisió que haurà de prendre és la de deixar de jugar a Sant Julià. En aquest cas guanya pes la decisió de traslladar-se al camp de l’At. Balenyà, a tocar d’Aiguafreda i amb unes característiques més apropiades per jugar a Primera Catalana.
La segona opció que es presenta a l’Aiguafreda és la d’oferir la plaça a clubs que hi estiguessin interessats bé a canvi d’una negociació econòmica o d’un acord entre clubs. Hi ha hagut contactes amb la UE Vic i el CE Granollers, però cap dels dos no vol pagar per la plaça i guanya pes la possibilitat d’establir una fusió. El principal punt de desacord amb els vigatans és que l’equip es digués Vic-Aiguafreda.
{{ comment.text }}