El 19 de desembre hi havia més de 2.000 atletes a la Sant Silvestre de Lloret farcida d’estrelles que van volar pels 5km de recorregut, més de 1.200 a la mitja marató de Vilanova i la Geltrú i 269 en una cursa solidària de 5km a Manresa.
Però tantes coincidències al calendari no van impedir que 720 atletes disputessin la segona edició de l’Eco Mitja Marató Osona Corre Ciutat de Vic, un 40% més que l’any anterior malgrat tractar-se d’una prova que ni dóna premis en metàl·lic ni té diners per publicitar-se.
A excepció de la cursa del Garraf, que celebrava la 22a edició, les altres tres han estat creades aquesta darrera dècada. Com moltes altres de les més de 300 curses de ruta que es disputen cada any a Catalunya.
Mentre baixa el nombre de llicències que tramita la Federació Catalana per disputar competicions oficials, l’atletisme popular és un esport en alça els darrers anys.
N’ha pres bona nota el Club Atlètic Vic, tota una institució que no s’ha conformat a aglutinar la major part d’atletes de pista i cros de la comarca sinó que sempre ha atret important figures de fora. Per això, a part de les proves que havia organitzat fins ara, també s’ha atrevit amb les multitudinàries proves de fons assumint l’organització de la Cursa de Policia i creant l’Eco Mitja Marató.
“L’atletisme popular està creixent molt, a la gent cada vegada li agrada més”, ressalta la seva presidenta, Montse Solà, si bé admet que aquest és un tipus d’atleta que sol respondre a un mateix perfil: “Descobreixen el que és córrer a partir d’una certa edat, quan posar-se a fer pista ja és més complex” per la dictadura de les marques.
D’altres són reenganxats, que s’havien format en les disciplines atlètiques de menuts i s’ho van deixar en la joventut.
“Nosaltres abans ens dedicàvem a un tipus d’atletisme i ara apostem per tots dos”, ressalta Solà. Per donar resposta a aquest atletisme “més popular, familiar, saludable i més relaxat” s’ha creat el col·lectiu Osona Corre.
Impulsat pel vicepresident del CA Vic Víctor Vilalta aprofita les noves tecnologies per vincular a través d’una pàgina web aquest tipus d’atletes mancats d’un punt de trobada com poden ser les instal·lacions d’un club. És una nova forma de socialitzar un esport molt individualista, perquè és molt difícil trobar companys per entrenar que comparteixin un mateix nivell i una mateixa disponibilitat horària. És així com connectant-se a internet poden compartir informació, experiències i consells per entrenar i alimentar-se degudament.
“La gent ha acceptat aquest tipus d’atletisme com una cosa molt popular, a part dels que van a guanyar”, ressalta Josep Costa, de l’Olímpic Manlleu. La Sant Silvestre Manlleuenca, que ell organitza, fa cinc anys semblava haver arribat al seu sostre, amb 500 atletes.
Fa tres anys van ser 600 i a les dues darreres edicions han passat dels 800, comptant el 20% que participen a les curses infantils. Només es veu superada pels més de 900 que disputen al maig la Cursa de Policia de Catalunya, si bé es tracta d’una prova d’àmbit nacional que van promoure el 2006 els diferents cossos policials, encara que ara n’han traspassat l’organització al CA Vic. En aquests anys ha experimentat un creixement del 50%.
· L’apogeu de la muntanya
En paral·lel han aparegut també moltes curses de muntanya, caracteritzades pels forts desnivells que presenten però que a l’hora d’organitzar-les eviten els problemes de trànsit que generen les urbanes.
Quan el 1990 es va crear la 3 Comarques a Alpens semblava una raresa i ara n’hi ha una dotzena sense comptar les duatlons, que també surten com bolets. La de més nivell internacional és l’Olla de Núria, que en quatre dies va omplir les 500 places disponibles.
{{ comment.text }}