Futbol
Hoquei
Motor
Poliesportiu

“M’he de menjar els nervis”

Entrevista a Pere Serra, president del CE Roda, que ha pujat a Segona Catalana

Pere Serra és el president del Roda des de fa més d’una dècada. Professional de les arts gràfiques, Serra ha fet incursions en el periodisme i en el teatre, però el futbol és la seva gran passió. En aquesta entrevista parla d’una temporada exitosa del Roda, amb l’èpic ascens en la promoció contra el Singuerlín, i de les perspectives de futur del club.

A Segona Catalana. És la categoria que toca al Roda?
Per història, la Segona és la categoria que ens convé i que econòmicament es pot suportar.

Però és més cara pels arbitratges.
És més cara pels arbitratges i pels desplaçaments. Els jugadors del Roda ja fa uns quants anys que no cobren ni un duro. Com que hem pujat a Segona i pels desplaçaments no fem bus, pagarem un tant per la gasolina pels desplaçaments. Ho donarem als capitans i ells que s’ho reparteixin a la seva manera.

Aquest ascens va ser èpic amb l’eliminatòria contra el Singuerlín. No sé si mai tanta gent a Osona havia estat pendent d’un partit del Roda?
És un partit que no vull recordar gaire. D’una banda, sí, per la satisfacció de pujar de categoria, però per l’altra, no, perquè tota la setmana va ser una angoixa constant. Pràcticament ni dormia. Em despertava, em desvetllava. I com jo els dos místers, en Roger Escarrabill i en Sergi Serra, i altres directius o l’alcalde, que també li va tocar el rebre.

I al partit van passar-ho malament…
És que, tot i que vam pujar, vam estar mitja hora que si ens feien un gol quedàvem eliminats amb aquell ambient, crits, insults… i, al final, no vam poder-ho celebrar al mig del camp. Vam haver de marxar com si fóssim delinqüents escortats pels Mossos. Al túnel de vestidors, tots callats, silenci, com si haguéssim robat alguna cosa. Als vestidors sí que ho vam celebrar, però, també per l’hora del partit –ens el van posar un diumenge a les 8 del vespre–, no va ser com ens hauria agradat que fos.

Va haver-hi massa tensió aquella setmana?
Molta tensió.

Massa, dic.
Massa, massa. Aquesta va ser la segona promoció que he viscut amb el Roda i les dues no tenen res a veure. La primera va ser contra el Blanes. A Roda vam guanyar 2 a 1 i a Blanes vam empatar 0 a 0. Jo no era directiu. Hi anava com a corresponsal d’EL 9 NOU. Però es va celebrar la victòria al mig del camp. Normal. Ara va ser una altra cosa.

Però vostè és un president que li va la marxa.
No ho sé, si em va la marxa. He canviat molt. Recordo els meus primers anys que havia fet alguna bogeria…

De totes maneres, està més bé a la llotja o al costat de la banqueta?
Al costat de la banqueta. Em costa controlar-me.

I alguna hora se li escapa algun renec.
M’he moderat molt. Al principi sí que, sense comparar-me amb ningú però perquè s’entengui, feia com en Gaspart, que saltava al mig del camp. Ara he entès que he de guardar les formes i m’he de menjar els nervis.

Fins quan s’hi veu, a la presidència?
No ho sé. No m’he fixat cap termini. Ja porto 11 anys de president. L’any passat va haver-hi l’impàs que perillava que no hi hagués futbol a Roda, vaig tornar-m’hi a enganxar i hem fet eleccions i no s’ha presentant ningú. La meva intenció és donar pas a la gent, si entra algú jo em quedo com a col·laborador. Ara han entrat tres persones molt vàlides al futbol base i m’han engrescat a continuar un any més.

El compromís és per un any?
No ens hem posat cap termini. Els que hi érem l’any passat continuem. I han entrat tres persones molt vàlides. L’any passat vam fer una feina més interna i ara volem treballar més la part del futbol base, que el Roda ho necessita.

És una paradoxa que esportivament la temporada hagi estat exitosa i que costi tant trobar gent perquè s’hi impliqui?
Això passa a molts clubs. Mirem-nos què passa a la comarca. Els millors clubs de la comarca tenen problemes. A un li costa trobar junta directiva; a l’altre, també.

Es refereix a Vic i Manlleu?
Sí, però el Centelles també, el Folgueroles… Nosaltres tenim una bona entesa amb el Corcó i ells estan molt mancats de jugadors, nosaltres també.

Els clubs més grans els perjudiquen?
No només al Roda. Trobo il·lògic que un equip de la comarca que tenim a prop tingui A, B, C, D, E, F, G, I i H. I que al Roda tinguem problemes per fer un B. Si els altres clubs tenen més categoria i un jugador és vàlid el primer que li diu que se n’hi vagi soc jo i que si no li va bé té les portes obertes per tornar. Però no entenc que un se’n vagi per jugar a la mateixa categoria. També devem haver fet les coses malament, però no volem que ningú marxi perquè no ho fem bé. Volem dur a terme una política de promoció del futbol base.

El Roda, amb els jugadors que té, és de les entitats que més bé reflecteix la pluralitat d’orígens de la societat?
Estic molt content dels jugadors que tenim. Hem fitxat dos jugadors d’origen magrebí i un altre que havia marxat ha tornat. I a un li deia que estava superorgullós de com s’ha integrat al club, als companys. I ell em comentava que havia estat a molts clubs i que com al Roda, enlloc, que era una família. Aquestes petites coses et fan estar orgullós d’estar al Roda.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 875 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't