La boira inicial que acompanyava els cotxes des de Roda de Ter fins a l’Esquirol va deixar pas a un dia serè, amb un cel on amb prou feines es podia veure un núvol en la llunyania i el sol apretava de valent.
Sortits del cim de l’agullola de la Tuta, una parella de voltors planaven parsimoniosament entre les roques i la masia que porta el mateix nom; volaven sobre la corrua continuada de ciclistes en BTT que feien el recorregut llarg dels dos que s’oferien (65 i 35 quilòmetres, respectivament) en aquesta edició de la Cabrerès, que es va organitzar diumenge.
Per primera vegada des que l’Ajuntament de l’Esquirol s’ha fet càrrec de l’organització, les inscripcions de la cursa popular es van haver de tancar una setmana abans. Tres mil persones, “moltes vingudes de la conurbació urbana de Barcelona i el País Valencià” –com reconeixia el regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Esquirol, Àlex Montanyà–, van prendre la sortida del camp de futbol entre les 7 i les 9 del matí de diumenge.
Amb tres hores els ciclistes de la ruta curta i cinc els de la llarga es podia completar el recorregut i, a l’arribar, visitar els diversos expositors “alguns vinguts des de Portugal o el País Basc” –concloïa Montanyà, tot demostrant el nivell de massificació i èxit que ha assolit la prova– o assistint a una de les demostracions de freestyle en bicicleta organitzades per la Comissió de Freestyle de la Federació Catalana de Ciclisme.
Tots els participants van sortir de l’Esquirol i van arribar fins a Tavertet i Cantonigròs i, després de l’esmorzar, era quan es desgrava el grup: els més prudents, retornaven al camp de futbol de l’Esquirol, però qui estava més preparat enfilava la vall de la Rotllada fins a la masia de Casellas, pujaven fins al collet de la Tuta –des d’on podien veure la parella de voltors–, fins als prats de Sant Julià de Cabrera. Fent un tram d’asfalt s’arribava al collet del Vidrier i agafaven el grau fins a la masia del Güell, que ja pertany a Sant Andreu de la Vola, últim nucli urbà (municipi de Sant Pere de Torelló) abans de tornar a l’Esquirol.
Gerard Costa, gerent d’Anigami –que al matí havia inaugurat el punt de trobada per a rutes en BTT del Consorci Vall de Sau-Collsacabra en el seu local de Les Comes–, explicava els secrets de la ruta a una colla de visitants a peu que contemplaven els ciclistes des dels prats de Sant Julià. Aquell matí era impossible passar desapercebut entre els boscos i els senders del Cabrerès, i més si es té en compte que fins i tot hi havia qui en lloc de gaudir de les meravelles del paisatge –gaudir de “les experiències” naturals, com explicava Costa a la presentació del centre de BTT– preferia pedalar acompanyat de la música que produïa el seu Ipod.
De ben segur que no va tenir temps d’intentar veure si podia divisar alguna àguila marcenca –“que arriben per aquests temps en aquestes contrades”, explicava Costa–, o fixar-se en la impressionant sequoia que hi havia darrere de l’ermita de Sant Julià de Cabrera.
D’altres sí que eren més partidaris de gaudir dels paratges del Cabrerès i baixaven de la bicicleta, treien la càmera de fotografiar i immortalitzaven el dia. Un dia rodó, si no fos pel cansament d’alguns o algun problema tècnic d’altres que els impedia completar una bona experiència a la naturalesa.
{{ comment.text }}