Amb una sensació de tristesa i conscients que el Vic ha deixat escapar una ocasió única tornem a casa. El cap de setmana que podia coronar el Vic al lloc més alt d’Europa només ha refermat el que ja sabíem la temporada passada: els vigatans ja són prou madurs com per ser a la final però encara els falta l’ofici i la sang freda per guanyar títols. I més si tens al davant un equip tant complert com el Barça.
Han sigut quatre dies intensos amb tres partits d’hoquei vibrants i on el Vic ha fet embogir a la graderia i les prop d’un centenar de persones que animaven el club vigatà. L’afició ha exemplificat com es pot fer costat a l’equip sense complexes. Un equip liderat per Titi Roca com a gran capità i per Marc Torra com a jugador estrella, capaç de fer una exhibició en mig pam de terreny.
Torra, per si algú encara en tenia dubtes, va tornar a deixar clar que és un dels millors jugadors del món i davant el Noia, on les coses es van posar realment complicades, va tirar del carro posant-se l’equip a l’esquena. Alguna cosa així com “seguiu-me i jo us duré a la final”, semblava dir el de Tordera.
A nivell periodístic la final ha tingut, per fi, un bon reconeixement i hi ha hagut molt més seguiment del que és habitual. Tot i això, seguint el Vic des de la premsa i de forma presencial, només hi era un servidor. Ha sigut bonic poder compartir un gran esport com aquest envoltat d’un bon ambient d’hoquei, en unes instal•lacions modernes i molt noves i amb una organització que ha cuidat fins a l’últim detall i s’ha pres la fase final com un gran repte personal per a tots i cada un d’ells.
El Vic mirarà de passar pàgina i disfrutar del final de la OK Lliga, on ja no té res a dir, enfrontant-se al Blanes i el Liceo. El conjunt blanenc passarà per l’Olímpic de Vic el proper dissabte en el que serà una mena de presentació en societat encoberta del nou porter vigatà de cara a la propera temporada: Ernest Freixes. En la darrera jornada a La Corunya, molt possiblement el Liceo tampoc hi tingui res en joc. Per tant, pot haver-hi un duel de titans únicament per la diversió i el prestigi que suposa guanyar-se l’un a l’altre. Pot ser una experiència bonica i la millor manera de posar el punt i final a una etapa pel Roncato Patí Vic.
Sense Sergi Fernández ni Marc Torra, l’empresa resultarà molt més feixuga però com em confessava ahir Carles Feriche: “el Vic ha de tenir visió de futur i tornar a apostar per joves promeses que l’acabin tornant a portar a aquest nivell amb el temps”. Té tota la raó. L’aposta del Vic era arriscada i ha donat els seus fruits. Ara cal saber tornar a començar. Arribederci Valdagno!
{{ comment.text }}