Juande Ramos, quan era l’entrenador del Sevilla, va rebre una oferta estratosfèrica del Tottenham anglès. Va canviar la banqueta del Pizjuan per la del White Hart Lane. Era l’any 2007 i, aleshores, va passar a ser un dels tècnics més ben pagats del món. El manlleuenc Jordi Solé, que als anys noranta s’hi havia enfrontat a Segona B quan ell entrenava el Manlleu i Ramos el Llevant, en veure’l per la televisió deia en broma: “Si jo el guanyava sempre! I mira: ell al Tottenham i jo, a Càrniques d’Osona”.
Directiu del sector carni, Solé mai va renunciar a la feina pel futbol, però el futbol és la seva passió. Després d’anys allunyat de les banquetes, torna al primer pla. Acompanyat de Dani Juvany, ho fa com a míster del Tona, de Segona Catalana, amb l’objectiu de l’ascens. L’equip, ara, és tercer, a cinc punts del líder. Pujar no és fàcil, però Solé, conegut amb el sobrenom d’El Cromo, no coneix la paraula impossible.
Dades: l’any 1994 va agafar un Manlleu enfonsat a Segona B i va encadenar 19 partits sense perdre. D’aquella etapa, en què l’equip feia viatges interminables amb autocar cap a València, Alacant o Múrcia, molts recorden les converses sobre toros –una de les seves aficions ocultes– amb l’aleshores delegat, Pau Portús, o les visites a les esglésies amb el segon entrenador, Fede Riera. Segurament, hi deia algun parenostre perquè sap que en el futbol, com a la vida, a banda de l’esforç d’un mateix sempre fa falta una mica d’ajuda. Encara que sigui divina.
Però més que creure en déus confia en les persones. Per això posa el conjunt per davant de les individualitats. Conversador insaciable, molts recorden com al Mallot de la Margot, mítica botiga de discos del carrer dels Hermanos de Manlleu, hi improvisava classes de futbol. Vivia just a sobre i, amb la complicitat de l’amo, Agustí Palomares, enganxaven un foli darrere la porta i allà explicava a la clientela com jugava el Barça de Cruyff. Alguna vegada fins i tot hi anotava l’alineació del Manlleu del diumenge i, si el convencien amb arguments, podia arribar a canviar-la.
Tot i això, no és fàcil de convèncer. Com a entrenador sempre ha cregut en les seves idees des que a finals dels vuitanta va assolir l’ascens a Preferent amb un Juvenil A del Manlleu que va acabar la Lliga invicte. Vinculat a molts clubs, com el Centelles, el Manresa, el Mataró, i en diverses etapes al Manlleu, d’on és i on viu, sap que en el futbol l’entrenador també ha de fer de psicòleg. Una vegada, amb un Manlleu anèmic, abans d’un partit decisiu contra el Badalona, va fer unes declaracions a EL 9 NOU dient que l’equip era tan bo que guanyaria encara que jugués contra el Bayern de Munic. Aquell diumenge, 3 a 0. Cromo style.
{{ comment.text }}