Víctor Barroso i Aleix Orrit. Vic
El ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, va presentar el dimarts dia 3 d’abril al Congrés dels Diputats el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2018. Els pressupostos, que Montoro els ha definit com “els de l’ocupació i del creixement” i que inclouen pujades de pensions mínimes i de viduïtat, increment salarial per als funcionaris i baixades en l’IRPF i l’IVA del cinema, entre altres mesures. Recordar que els PGE d’enguany arriben amb sis mesos de retard. Les tensions polítiques entre Catalunya i Espanya els darrers mesos de 2017, conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre, van fer prorrogar els comptes generals de l’estat per segon any consecutiu.
Segons el calendari oficial seran els dies 26 i 27 d’aquest mateix mes quan s’afrontarà el debat d’esmenes de totalitat al Congrès i serà llavors quan la cambra retorni els pressupostos al Govern o els suports necessaris per presentar-los al Parlament i sometre’ls a votació. A l’executiu que encapçala Mariano Rajoy, però, no li surten els comptes. Ciutadans, Coalició Canària i Foro UPN ja han mostrat el seu suport, però els cinc escons del PNB (Partit Nacionalista Basc) tenen la clau per la seva aprobació i hores d’ara no la concediran a un Govern central que apel·la a la “responsabilitat” dels partits polítics per segellar els comptes.
Un 33% més d’inversió per temptar al PNB
El PNB reclama, per desencallar aquesta situació, que es deixi d’aplicar l’article 155 a Catalunya, ja que considera que “és també un atac pel País Basc i la seva idea d’autogovern”. Iñigo Urkullu, líder de la formació nacionalista, afirmà que “amb el 155 no es juga”, encara que Rajoy tempta als bascos amb un important augment de la inversió en el seu territori. La partida destinada als Pressupostos pel País Basc aquest 2018 seria de 509,05 milions d’euros, una xifra que suposa un suculent creixement del 33,4% respecte de l’any anterior.
Per la seva banda, PSOE i Podemos també rebutjen els pressupostos presentats per Montoro. Jose Maria Barreda va ser un dels primers en reaccionar per part de la formació socialista i considerà que “són inservibles per acabar amb desigualtat i lesius pels interessos regionals i provincials”. Margarita Robles, la veu parlamentaria dels de Ferraz, també es mostrava en la mateixa línia i expressà la seva “enorme preocupació” per uns pressupostos que podrien deixar “un dels estats de benestar més febles de tota la comunitat europea”. D’aquesta manera, els socialistes que encapçala Pedro Sánchez exigiria unes noves eleccions generals si els comptes no surten. Irene Montero, porteveu de Unidos Podemos, també els va valorar negativament, ja que “el PIB ha arribat a nivells anteriors de la crisi econòmica, però la despesa pública es manté en nivells dels pitjors anys de la recessió. Augmenta la riquesa, però no arriba a la butxaca de la gent”, conclogué.
Així són aquests pressupostos
La recuperació econòmica que predica el Govern del PP també ha arribat al Palau de La Zarzuela. La Corona rep, per decret constitucional, una partida econòmica per al seu sosteniment. Als Pressupostos de 2018, la Casa Reial rebrà un muntant d’uns 8 milions d’euros, la qual cosa suposa un 0,9% més que en 2017 (181.000 euros d’increment). Es tracta de la segona pujada consecutiva en la quantitat rebuda per la casa del Rei. I si parlem de l’augment dels pressuposats a la Casa Reial, no podem obviar que la part destinada a cultura farà una estirada: 838 milions i un increment del 4,4%.
A més en els pressupostos del 2018 la despesa pressupostada per a la política de pensions ascendeix a poc més de 144 milions, la qual cosa suposa un increment del 3,7% respecte a 2017. Per a les pensions contributives es destinen uns 127, un 3,5% més. Per a aquest augment, segons ha informat Montoro, s’ha tingut en compte l’increment de pensionistes i la variació de la pensió mitjana.
L’AVE també veurà augmentada la seva partida econòmica. Segons el ministre Montoro, “els Pressupostos de 2018 tornen a apostar per la inversió en infraestructures com a despesa clau per al desenvolupament econòmic i social” del país. Així, aquesta partida torna a créixer després de vuit anys de retallades per situar-se en 5.675 milions d’euros, equivalent a un 1,6% de la despesa total del país i un 16,5% més que l’any 2017.
Brots verds en educacció
La despesa educativa de l’Estat contemplada en el projecte de Pressupostos Generals creix fins a aconseguir els 2.600 milions d’euros el 2018. Suposa un 3% més que els 2.525 milions de l’any passat. Segons dades del ministeri d’Educació, les beques representen el 60% de la política educativa i ascendeixen a 1.575 milions d’euros, “la dotació més alta de la històrica”, assegura l’actual ministre d’Educacció, Iñigo Méndez de Vigo.
L’organització d’autònoms Uatae va criticar dijous la pujada de la base mínima i màxima en un 1,4% per al col·lectiu que contemplen els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per 2018, recolzats per Partit Popular i Ciutadans. D’aprovar-se els comptes públics, els autònoms que cotitzin per la base mínima pagaran 48 euros anuals més que el 2017. Uatae es queixa que s’estigui incrementat la quota que paguen els autònoms “sense que existeixi cap intenció de reflexionar sobre la transformació que ve reclamant el col·lectiu en el seu règim d’ocupació, en concret sobre un sistema de cotització més just i que s’adapti a les necessitats dels autònoms”, encara que reconeix que aquest increment és inferior a l’experimentada el 2017, que va ser del 3%,
{{ comment.text }}