Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Els millors anys per comprar són quan l’economia no va gaire bé”

Entrevista al catedràtic d’economia Oriol Amat, expert en comptabilitat i finances

Oriol Amat és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, vicepresident de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En aquesta entrevista explica les causes dels canvis d’accionariats a les empreses.

En el cas d’Osona i el Ripollès, 21 empreses van ser comprades els darrers 10 anys per altres companyies, majoritàriament multinacionals d’altres països. Aquesta ha estat la tònica general a Catalunya? És positiu aquest canvi d’accionariat?
Les compravendes d’empreses són un fenomen que ha anat creixent arreu al llarg dels darrers anys. Cal tenir en compte que les vendes a multinacionals d’altres països també han anat acompanyades de compres d’altres empreses per part d’empreses catalanes. Per tant, l’important es que s’ha mantingut i augmentat l’activitat econòmica que es dirigeix des de Catalunya. Osona, per exemple, és una de les comarques que més ha crescut en activitat econòmica en els darrers anys.
Hi ha part d’aquestes compres que les han fet fons d’inversió o de capital que no són especialistes en cap indústria de les que compren. És positiu per les empreses que són comprades?
Cal anar cas per cas. Sovint els fons d’inversió tenen una visió més a curt termini, ja que volen realitzar beneficis en pocs anys. Per tant, en general, poden ser positius per incrementar la generació de valor a curt termini i donar liquiditat als venedors. Però també hi ha fons que tenen una orientació més a llarg termini, la qual cosa acostuma a ser millor des del punt de vista de la generació de riquesa i ocupació al país.
Tot i la crisi i tot i les mogudes polítiques i de governança, les empreses han continuat invertint a Catalunya. Per què?
Catalunya té un conjunt de fortaleses (situació geogràfica, clima, bellesa natural, qualitat de vida, bona relació entre qualitat i cost de la mà d’obra, bona política de promoció per part d’ACCIÓ i cambres de comerç…) que fa que sigui una localització molt interessant per a les empreses d’altres països. En aquest sentit, podem citar com a exemple que el Financial Times de nou ha informat que Catalunya és la millor regió del sud d’Europa per invertir el 2018 i el 2019.
Créixer comprant empreses –en el cas d’Osona, sis empreses ho han fet– és una manera d’avançar en el camí?
El creixement s’acostuma a fer via adquisicions o a través del creixement orgànic (amb els propis mitjans, per exemple quan un supermercat obre nous punts de venda). Les dues vies poden anar molt bé. En el cas de les adquisicions, poden ser interessants si el preu de compra és raonable i l’empresa comprada contribueix a incrementar la riquesa.
La motivació, doncs, és la mateixa per multinacionals que compren aquí i per les d’aquí que compren empreses més petites, no? La diferència deu ser en la mida…
La motivació d’una adquisició sempre és augmentar la riquesa del comprador. Aquesta pot venir per la generació de sinergies que permeten augmentar els ingressos, reduir els costos, o tots dos a la vegada.
Es poden considerar normals aquests canvis d’accions en un període de crisi?
Des de fa anys, les compravendes estan augmentant, però no hem d’oblidar que els millors anys per comprar són quan l’economia no va gaire bé, ja que aleshores els preus de compra són més baixos. Podem recordar, per exemple, el cas de Bon Preu, que va comprar els supermercats d’Intermarché a l’Estat l’any 2010, en plena recessió econòmica. Això va permetre a Bon Preu créixer comprant 32 punts de venda i fer-ho a un preu més baix que el que hauria pagat si la compra l’hagués fet el 2006, en plena bombolla immobiliària i financera.

“El 40% de les empreses enganyen en els comptes”

Amat és autor del llibre Empreses que menteixen. Com maquillen els comptes i com detectar-ho a temps.
Es fa sovint això de maquillar els comptes?
L’engany és inherent a la condició humana. Malauradament, l’engany comptable és molt freqüent. En diversos estudis hem comprovat que al voltant del 40% de les empreses enganyen en els comptes. L’engany és més freqüent en els països mediterranis, Amèrica Llatina i Àsia. En canvi, és menys freqüent als països anglosaxons i nòrdics.
Enganyen quan perden o quan guanyen?
L’engany es pot fer per fer veure que l’empresa va pitjor, per exemple per pagar menys impostos. Això passa més en les pimes. També es pot fer l’engany contrari, fent veure que l’empresa va millor. Això ho fan més les empreses cotitzades.
Pagar menys impostos és l’única raó?
Hi ha moltes motivacions que expliquen que hi hagi persones interessades a falsejar els comptes. Per posar en evidència l’equip directiu anterior, per impressionar els accionistes, per incrementar la retribució variable dels directius…
I quan es vol vendre?
Sí. I també quan hi ha canvi en l’equip directiu, quan es vol demanar finançament a un banc…

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.