EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’escenari incert de les eleccions italianes

Després de les eleccions italianes del passat cap de setmana, Itàlia sembla ingovernable. El ‘Sense Boira’ ha parlat amb quatre experts que permeten entendre el tauler d’escacs que s’ha dibuixat.


09/03/2018

Verónica Mur i Laia Zúñiga. Vic

Les eleccions legislatives d’Itàlia han deixat un dels panorames més incerts de les últimes dècades on cap formació política compta amb els vots necessaris per governar en solitari i aquestes hauran de buscar suport en altres formacions per garantir un govern estable. Les urnes han donat un gir a l’escenari polític, però sense determinar majories clares i amb la participació més baixa d’un 75,24 % en unes eleccions generals italianes. Per aquest motiu a dia d’avui uns 46 milions d’italians juguen a l’entreteniment popular del “totocalcio”, en versió política, un joc de probabilitats que consisteix en buscar les diverses combinacions polítiques considerant el càlcul dels vots i les compatibilitats o incompatibilitats ideològiques. L’atzar de les possibles aliançes trontollen entre les variables que van des d’un aliança de Cinc Estrelles amb el centre-esquerra fins a una gran coalició.

Tal com afirma Sagrario Ruiz de Apodaca, corresponsal de RTVE i RNE a Roma, Itàlia i el Vaticà, “el panorama és una Itàlia de moment ingovernable  i situada en un laberint  polític molt a l’estil d’aquest país, on de nou es posa a prova la seva habilitat per arribar a consensos i pactes,  abans potser impensables, que podrien esdevenir possibles”.  Per al degà del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Jordi Pacheco, el futur d’Itàlia és molt incert: “El problema que té el Moviment Cinc Estrelles (M5S) és que té un programa electoral que és molt contradictori entre sí. A tot arreu, i sobretot a Itàlia, es presenten llistes electorals difícils de classificar en les ideologies clàssiques perquè barrejen. El Moviment Cinc Estrelles proposa propostes socialdemòcrates i republicanistes. És un programa inconsistent en si mateix. Si fa un govern solitari haurà de pensar quina línia política implementa i a més a més l’ha de pactar amb altres forces. No se sap que pot passar”.

LT06 elecciones italia

M5S o Berlusconi

Després de cinc anys d’entrar a l’hemicicle del Parlament italià amb la intenció de trencar el sistema bipartidista, acabar amb la corrupció i el fet d’autofinançar-se sense ajudes estatals, el partit populista M5S ha estat la força política més votada amb un 32,6% dels vots, guanyats sobretot al sud d’Itàlia.

Andrea Noferini, politòleg italià i professor associat de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) comenta: “El Movimiento Cinco Estrellas en aquests últims quatre anys ha agafat una certa experiència governant a nivell local algunes ciutats i ajuntaments. És una força emergent i ja consolidada. No tenen massa experiència, però hi han hagut altres casos de presidents del consell que han governat i no hi ha hagut cap problema. El problema potser és més sobre alguna proposta política com la renda mínima d’excepció que sona interessant però és difícil de realitzar perque per dur-la a terme calen molts diners públics”. Paola Lo Cascio, historiadora, politòloga italiana i professora associada al departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB), considera que “el M5S és una forma de fer política que trenca molts valors que teòricament eren assumits. Si mirem tot el debat sobre la immigració crec que és un tema molt complicat perquè tant La Liga com els Cinc Estrelles tenen posicions bastant dures. La pregunta que em faig és que han fet malament els altres per a que hagin votat als Cinc Estrelles. Hi ha uns sectors de classes mitjanes i classes populars que veuen que els seus interessos estàn postergats, el problema és que crec que les respostes de La Liga i el M5S no són bones, apleguen un replegament amb una manera de pensar en el país i amb europa que per a mi no és adient.”

El partit de Berlusconi, neutralitzat per la Liga al nord i pel M5S al sud, va obtenir el seu mínim històric amb un 14%. Tot i això, es manté com a l’altre vencedor de les eleccions per la seva coalició de les tres forçes de centredreta que sumen un 37,1% dels vots: Forza Italia de Il Cavaliere (14%), la Lliga de Matteo Salvini (17,5%) i Germans d’Itàlia de Georgia Meloni (4,3%).  Jordi Pacheco asegura que “Berlusconi ha perdut el pols i ha quedat una mica descol·locat. Forza Italia és un líder que ha creat una força política. Ell intentarà aguantar a veure com ho canalitza. A Itàlia tot és possible, demà passat pot haver una escissió de 50 diputats i et crea una majoria alternativa i que donin suport a Berlusconi. És molt difícil que el president de la república li carregui res a Berlusconni, com que hi hagi una crisi a Forza Italia”.

votoitalia660

El Economista

Desfeta de Renzi i dimissió

El Partit Demòcrata de centre-esquerra que ha governat a Itàlia en els darrers cinc anys  tant sols va obtenir un 18,8% dels vots. A l’endemà, l’ex primer ministre i fins aleshores líder socialdemòcata , Matteo Renzi va anunciar la seva dimissió al front després de la “derrota clara” davant els resultats obtinguts a les eleccions generals i va donar per fet que la formació restarà a l’oposició sense firmar cap aliança. Renzi havia promès que no dimitiria “fossin quins fossin els resultats”. Tot i això, interament en la formació es va establir una xifra del 20% de sufragis com a límit acceptable per a la permanència del líder. Segons Paola Lo Cascio “el govern de Renzi ha fet coses importants però la gestió política ha sigut desastrosa des d’un punt de vista tant del partit com pel país. La opció de plebiscitar la seva persona a través del referèndum ha sigut un error enorme. I la gent ha votat molt contra Renzi”.

Primers moviments per forma govern  

Amb aquest panorama la governabilitat serà complexa ja que cap de les opcions vigents arriba a la frontera del 40% que estableix la nova llei electoral. Itàlia ha quedat dividida en dos. El centre-sud que destrona al Partit Democràtic en benefici del M5S i la coalició d’extrema dreta s’apodera del territori septentrional amb el pacte transcendental entre Berlusconi (Forza Italia) i Mattero (Liga Norte) basat en el sorpasso dels propis leguistes. De moment, hi ha una aliança ideològica complexa i gairebé descartable, entre La Liga Norte, el partit més votat de la centre-dreta que ha obtingut prop del 18% dels vots escrutats i el M5S amb el 31%, que podria donar la majoria. Sagrario Ruiz de Apodoca assegura que la fòrmula de govern més perillosa podría ser M5S i la Liga: “Tant el M5S com la Liga van moderar els seus discursos euroescèptics en campanya per no espantar tant i captar més vots. No qüestionaven l’euro ni parlaven de referèndum, més aviat reivindicaven reformar la Unió perquè sigui més dels ciutadans i menys dels bancs i de la burocràcia. La Liga ha anat més lluny i ha fet del “Itàlia first” un dels seus lemes, advertint que se segueix a Europa, però que per sobre de tot estan els interessos d’Itàlia… alguna cosa que haurien de concretar en què es tradueix. Per descomptat un govern M5S i La Liga és la fórmula que més tem Brussel·les.”

Tanto el M5S como la Lega moderaron sus discursos euroescépticos en campaña para no asustar tanto y captar más votos. No cuestionaban el euro ni hablaban de referendum, más bien reivindicaban reformar la Unión para que sea, decían, más de los ciudadanos y menos de los bancos y de la burocracia. La Liga ha ido más lejos y ha hecho del “Italia first” uno de sus lemas, advirtiendo que se sigue en Europa, pero que por encima de todo están los intereses de Italia… algo que tendrían que concretar en qué se traduce. Desde luego un gobierno M5S y Liga es la fórmula que más teme Bruselas.”

El president de la República, Sergio Matarrella, després d’una reunió formalitzada al Parlament italià ha obert un període de consultes per conèixer la probabilitat de formar govern en el mapa polític a finals de mes i ha posat el 23 de març com a data per a la celebració de la primera reunió de la Cambra de Diputats i del Senat per a l’elecció dels presidents. En la primera reunió del Senat, la presidència recaurà en el senador vitalici de 93 anys, Georgio Napolitano, per criteri d’edat. Pel que fa a la Cambra de Diputats, en la primera sessió, la presidirà un dels vicepresidents de l’anterior legislatura que serien Luigi Di Maio o Roberto Giachetti, del PD, en la seva substitució. Per a l’elecció del president són necessaris els dos terços en les primeres votacions i tot seguit una majoria absoluta, poden transcórrer diversos dies fins que els diputats arribin a un acord. Andrea Noferini creu que “es molt difícil preveure que farà Sergio Matarella per formar govern. La figura del president es clau per a la república en aquests moments perquè és la figura que confia del mandat i considera segons les indicacions dels partits polítics”.

 

 

 

 

 

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 861 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't