| 10:19
Opinió

Que trist pensar en totes les primeres vegades quotidianes que li han robat al pare

El primer any

Estic a la cuina amb la vista concentrada en un plat de verdures per bullir i noto el frec d’un animaló entre les cames. Com que no tenim ni gats ni gossos, em sorprenc durant un segon i de seguida m’adono que deu ser el meu fill. Esclar que és ell. Però és que és la primera vegada que noto aquesta sensació: un nen que encara no camina i que tria les meves cames per jugar a passar pels racons més estrets. Intento congelar el…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't