| 00:44
Opinió

La vida i la mort són la cara i la creu d’una mateixa moneda: indivisibles, diferents, úniques, inquietes, vives... i sovint cruelment doloroses perquè se’ns fa difícil entendre la faç de la mort imprevisible. Plorem. Hi tenim tot el dret

La mort m’ensenya a viure

“Què sabem del cert / de llur manera d’ésser? Preservem les coses / que van tocar, deixem-les allà on eren, / quietament. I potser un dia / se’t manifestaran / I si no ho fan, espera / pacientment, contemplativament, / tota la vida. Viu la teva vida / mesclada amb ells. / Usa els morts així.” Joan Vinyoli. Vaig llegir aquests versos de Joan Vinyoli (Silenci dels morts) en l’enterrament d’un noi jove i ara voldria recordar-lo perquè no hem d’oblidar, “com si només ens…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't