L’inici i el final de tot
Escric aquestes línies sense saber gaire què explicar-vos i, com em passa sempre, amb pressa perquè al director d’aquest diari li urgeix tenir-lo. Tenir unes quantes línies per expressar-me cada mes i al diari de la meva comarca, de la meva terra, és un privilegi increïble però també és una gran responsabilitat. Quantes de les persones que estan llegint aquest text arribaran al final de l’article? Quantes se’n cansaran abans d’acabar-lo? Per inspirar-me, em fixo en coses que m’han passat a mi, en primera persona,…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't