Javier López i Alex Rodriguez. Vic.
La història de Carlos Alós és la d’un entrenador català que va marxar a l’estranger per seguir lligat als terrenys de joc. A Hong Kong, va formar part del cos tècnic del Kitchee amb Josep Gombau durant dues temporades. Després, va passar a dirigir l’escola formativa del FC Barcelona a Polònia i l’any 2015 la Federació de Kazakhstan el va contactar per exercir en un programa de desenvolupament d’acadèmies futbolístiques del país. Tres anys després, dirigeix el Kairat, equip que vol acabar amb l’hegemonia de l’Astana a Kazakhstan.
D’entrenar al Tortosa vas anar-te’n a Hong Kong per formar part del cos tècnic del Kitchee. A què es deu aquest gran canvi?
Una vegada acabo com a jugador, començo la meva carrera com a entrenador, la qual cosa sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig començar entrenant als juvenils de l’Amposta, després al primer equip del Tortosa i és llavors quan em surt l’opció d’anar-me’n a Hong Kong perquè l’entrenador que estava allà, Josep Gombau (Amposta, 1976), em fa la proposta. A més, em venia de gust provar una experiència a l’estranger. Sí que és cert que vaig començar amb dubtes, però a dia d’avui ja porto 10 anys fora d’Espanya. Estic molt content d’haver près aquest risc en el seu moment. Aleshores, no era tan fàcil com ara prendre una decisió d’aquesta mida.
Al Kitchee, vaig estar dos anys amb en Josep i vam guanyar la lliga (no succeïa des de feia 60 anys). Després d’això, em va sortir l’opció de dirigir l’escola internacional del Barça a Polònia i vaig acceptar perquè era un projecte molt interessant. De fet, al seu moment va ser la primera escola en arribar a 1000 jugadors.
Et defineixes com un entrenador que li agrada tenir la pilota, portar la iniciativa en els partits… El teu pas pel Barça t’ha servit d’inspiració?
Evidentment. Treballar quatre anys al Barça m’ha ensenyat a comprendre el futbol, a aplicar un estil de joc. Després, a l’hora de jugar cadascú pot tenir la seva idea, però moltes vegades un ha d’adaptar-se a les situacions. Al final, sí que és cert que entens el futbol d’una manera marcada, en part, gràcies als quatre anys que vaig estar al Barça. Però sempre hi ha matissos.
Carlos Alós dirigint un entrenament del Kairat | Twitter
Després del teu pas pel Barça, arribes a un equip de 2a Divisió a Polònia i després fas el salt a la Federació de Kazakhstan, el que sembla molt exòtic. A més, la tradició futbolística no és que sigui molt important…
A Polònia vaig agafar un equip de 2a Divisió a la segona volta i malgrat que els resultats no ens van acompanyar perquè la plantilla tenia les seves limitacions, crec que vam fer un bon treball. A final de temporada, em surt aquesta proposta per anar a Kazakhstan i allà entrem 5 espanyols per treballar-hi. El projecte tenia un interès econòmic, però també era una experiència única, ja que mai havia treballat per a una Federació. La veritat és que vaig venir amb moltes objeccions al país i em va sorprendre molt gratament. Les ganes de créixer que tenen, les inversions que estan fent al futbol… Kazakhstan és un país que fins fa uns anys [2002] competia a Àsia, per això no hi havia tant seguiment a Europa. A partir de llavors, ells creuen que podran créixer molt més competint a Europa a nivell d’equips i sel·leccions.
És una aposta que fa en el seu moment la Federació i per això surt aquest projecte. Al cap d’un any, vaig tenir la sort que m’escollissin com a Seleccionador de la sub17 i la sub18. D’aquí surt la opció d’entrenar a un gran del país. Va ser una grata sorpresa. Malgrat que el Kairat pugui ser desconegut a Espanya, és un equip molt gran. Tenim una ciutat esportiva espectacular, que pocs equips tenen si et sóc sincer, un club molt organitzat, uns jugadors magnífics a un nivell molt alt. És un club que fa 14 anys que no guanya la lliga i m’ho proposen l’estiu passat arrel de la seva eliminació en la 2º ronda prèvia a l’Europa League.
Per tant et contracten per millorar el seu paper en la competició continental en el futur…
Sí, és el motiu principal. El president va decidir invertir molts diners ja que som un club privat. Ell veia com no hi havia bons resultats, no es guanyava la lliga, no s’arribava a Europa, no es treia bon rendiment dels jugadors que es tenien a l’acadèmia… En aquest sentit, el meu perfil, més jove, coneixedor del país i dels seus joves, li dóna al president l’opció de canviar la perspectiva del club i apostar per mi. Vaig començar agafant l’equip a 7 punts de l’Astana, enllaçem un seguit de bons resultats amb 11 victòries i un empat i acabem la lliga a un punt de l’Astana, guanyant fins i tot al seu camp i la Copa. Això va propiciar la meva renovació per dues temporades més amb el club.
La República de Kazakhstan pertany a l’Àsia Central i una petita part a Europa. Malgrat això, l’any 2002 la Federació va decidir incorporar-se a la UEFA per competir a Europa.
Els països asiàtics es centren cada vegada més en el desenvolupament del futbol, sobretot, més enllà de seguir-lo, a l’hora de practicar-lo…
La veritat que quan surts fora et sorprens. Ens quedem amb el que coneixem, el futbol espanyol i poc més. Som un país privilegiat, on tots els professionals rebem una bona formació. Sí que és veritat que molts països estan apostant pel desenvolupament de l’esport, però especialment en el futbol que és l’esport que més atreu. Per exemple, el nostre president resideix a Londres; per tant, té una mentalitat més europea i això fa que entengui el futbol d’una manera diferent.
La mitjana d’edat del país és de, aproximadament, 30 anys. Parlem d’un país molt jove. Això influeix a voler professionalitzar l’esport?
Sí, clar que influeix. El canvi de mentalitat, la globalització, l’obertura de fronteres… Tot influeix en el desenvolupament del país. L’any passat, en una regió del nord hi havia 4 espanyols treballant en l’acadèmia del país. Actualment, a Shymkent, que és la tercera ciutat més gran del país, hi ha 3 espanyols treballant al futbol base.
Els jugadors entenen el futbol que es practica en països com Espanya? És fàcil aplicar un estil de possessió aquí?
Jo tinc sort de tenir un equip amb molta qualitat. Tenim 8 estrangers amb experiència, la qual cosa ajuda moltíssim. Arshavin, que va estar a l’Arsenal; Ákos Elek, capità de la selecció hongaresa; Iličević, que ha estat cinc anys a la Bundesliga… Tenir estrangers d’aquest nivell ho facilita tot. I després també les noves generacions, que comencen a treballar diferent. Dels jugadors locals, nou d’ells són internacionals de bon nivell. Tres d’ells, per exemple, han tingut experiències a Europa. En el meu cas és molt senzill.
El passat octubre, el Kairat va guanyar la Copa, el que permet a l’equip d’en Carlos entrar a la 1º ronda prèvia de la UEFA Europa League la temporada 2018/2019.
La lliga és de novembre a març, però entre els mesos de desembre-gener no hi ha competició a causa de la climatologia. Com s’afronta aquest període?
Cal pensar que és un país molt gran. Si no m’equivoco, crec que és el 8è país més gran del món. Jo vaig viure en Astana quan treballava en la Federació i allí és un clima molt dur: fa moltíssim fred. Al ser un país molt gran, hi ha una part que és molt freda i l’altra, on estem ara, molt similar a la temperatura que pot haver-hi a Espanya, per exemple. En Almaty el clima és molt bo. És un país tan gran que es veuen aquests contrastos; per això, la lliga és de novembre a març i s’atura del desembre al gener. Nosaltres vam haver d’anar a Turquia a preparar la temporada.
Això pot afectar a l’hora de competir a Europa?
Afecta moltíssim. Jo encara no he tingut l’experiència. Aquest any, Astana ha fet una bona temporada en l’Europa League. De fet, va estar en el grup del Vila-real i van passar a la següent eliminatòria. Va ser la primera vegada que un equip kazakh es classificava pels 1/16 de l’Europa League.
D’una banda, és més complicat perquè, per exemple, nosaltres ens classifiquem l’any passat per l’Europa League en quedar segons i l’anem a jugar a l’estiu d’aquest any. Llavors, anem a jugar amb un equip diferent amb el qual ens classifiquem per l’Europa League perquè la classificació t’agafa al novembre i no competeixes fins a estiu. Sí és cert que hi ha una part positiva: quan comencen les eliminatòries de l’Europa League, t’agafa a meitat de temporada i la majoria d’equips estan començant l’any.
La Premier League de Kazakhstan té un total de 12 equips. El Kairat vol trencar l’hegemonia de l’equip de la capital, l’Astana, qui ha guanyat la Lliga els últims anys.
A nivell nacional, Kazakhstan té algun mirall en el qual mirar-se?
Com totes les seleccions, Kazakhstan es fixa a Espanya, per resultats i joc; Alemanya, on precisament tenim un conveni amb un equip alemany perquè entrenadors d’allí vengen a formar a xavals de la nostra acadèmia. Ara, la principal referència del futbol és la Lliga Russa.
Com és entrenar a Andrei Arshavin, una de les majors promeses fa uns anys?
És un jugador que ha estat a un nivell molt alt en la Premier o a Sant Petersburg amb el Zenit. És un ídol per als afeccionats. És un jugador que em va sorprendre molt: li agrada molt el futbol, té sempre ganes d’entrenar… És un plaer entrenar a jugadors com Arshavin.
Actualment, en lliga no heu perdut cap partit. El Kairat porta 3 anys consecutius sent subcampió i ja té ganes d’alçar-se amb el trofeu. Com veieu les opcions d’arrabassar-li la lliga a l’Astana?
Ho veig bé. És el primer objectiu que tenim: trencar l’hegemonia de l’Astana. Hem començat bé la Lliga, estic esperançat. Però l’Astana és un equip molt potent que últimament ha guanyat molt. Tenen al seu favor el fet que és l’equip de la capital. L’any passat els vam guanyar a casa i vam acabar a un punt. Si tenim el nivell de l’any passat, segurament podrem disputar-los el títol.
Carlos Alós: “Aquest any, el president ha decidit que juguem la Copa només amb jugadors nacionals per tal de fomentar el fútbol del país. Serà més difícil, però volem guanyar-la”
Referent a la Copa, l’absència principal és la de l’Astana. Allí, les trobades són a únic partit fins a semifinals, on ja es fan dos. Us veieu amb opcions?
Tant l’Astana com nosaltres en Copa, sobretot al principi, usem bastants jugadors per tema de calendari. L’Astana sorprenentment va caure eliminat en primera ronda per un equip de 2a Divisió i nosaltres sofrim molt també. Aquest any, el Kairat s’ha imposat jugar la Copa sense estrangers per afavorir el futbol del país. Potser ens costi més, però l’objectiu és guanyar-la.
Hi ha afició pel futbol espanyol a Kazakhstan? És fàcil seguir-lo?
Sí, és fàcil. Jo he estat a Polònia, a Hong Kong i a Kazakhstan i en els 3 països he pogut seguir-lo. Tenim els canals on es donen tots els partits de la lliga espanyola. Segurament, m’atreviria a dir que a Kazakhstan és la lliga més seguida al costat de la russa. A Hong Kong, en canvi, guanya la Premier.
Aquest pot ser un dels motius perquè Kazakhstan es fixi en la figura de l’entrenador espanyol?
Per això i pels resultats de la Selecció Espanyola. El nivell de formació a Espanya és molt alt. Hi ha molta experiència de base. Al món professional, el futbol espanyol està molt reconegut. La prova és que en qualsevol lloc, hi ha espanyols treballant.
Carlos Alós, juntament amb el seu staff tècnic | Twitter: @CarlosAlos_
La vida a Almaty és semblant a la vida a Catalunya?
Sí, Almaty és una ciutat molt europea. Aquí no hi ha moltes diferències culturals amb Europa. Sí és veritat que la resta del país és bastant diferent. Sobretot ens n’adonem a l’hora de viatjar.
A nivell d’idiomes, parles polonès i rus a més de català i castellà. Anglès també, però es parla poc a Kazakhstan, no?
Bé, no et creguis. Pensa que a l’equip hi ha 8 estrangers i tots parlen anglès. Malgrat això, tenim un traductor a l’equip amb qui em puc recolzar, ja que parla espanyol i tradueix al rus. Sí que és veritat que el rus em costa més, però a l’hora d’expressar-me en el camp, ho faig sense problema.
T’agradaria tornar a Espanya entrenant al màxim nivell?
Com et vaig a dir que no. Per descomptat que sí! No només Espanya: qualsevol lliga europea m’agradaria. De moment estic centrat en el Kairat, estem obtenint molt bons resultats i estem molt contents. Tenim el repte de l’Europa League, que és un dels meus somnis el poder competir en tornejos d’aquest calibre.
Un sempre vol millorar: i jo tinc l’esperança de poder arribar algun dia a una d’aquestes lligues. Per últim, deixa’m afegir que a Kazakhstan no estic sol. Estic treballant amb un grup de companys espanyols: dos preparadors físics, un nutricionista, un segon entrenador i un readaptador. Formem un grup d’espanyols molt bo que per sort estan aquí amb mi.
{{ comment.text }}