Victor Barroso i Aleix Orrit. Vic
La política és una ciència extremadament lligada a l’experiència. L’electorat valora positivament candidats foguejats en mil batalles, però des de la irrupció de Podemos o Ciudadanos en el Congrés del Diputats a Espanya s’està portant a terme el que alguns han anomenat la segona transició democràtica espanyola. La classe política necessita seguir un procés de renovació i adaptació a les sinergies actuals i, per això, s’està produint un procés de rejoveniment important. A més a més, problemàtiques polítiques com la intenció de Catalunya d’esdevenir un estat independent ha provocat que molts joves, els denominats millenials, s’involucrin novament en la política, que desperti en ells un sentiment molt fort de passió i que hagin deixat de veure-la com una ciència avorrida i pesant.
Més radicals en la seva ideologia i interessats en la política. Així són els joves espanyols d’entre 15 i 24 anys en l’actualitat, segons un informe publicat el passat desembre per la Fundación SM. En concret, més del 40% dels 1.250 entrevistats creu en la participació política com a forma de canvi social. Una xifra que en 2005 amb prou feines superava el 17%. El mateix estudi mostra que la gran majoria de la població jove opina que la política és la millor eina per millorar la societat, tot i això la gran majoria, un 64%, no té una opinió positiva sobre la classe política, la qual els hi genera un fort sentiment de desconfiança. El suport a afirmacions com que els polítics “busquen abans els seus propis interessos o els dels seus partits” o “anteposen els interessos de bancs, multinacionals o grans grups de pressió” és superior al 70% i ha anat en augment des de 2010.
D’aquesta manera, i com que els joves, la generació millenial, han d’adquirir el relleu i mantenir la línia renovadora del sistema i convertir-se en un agent de canvi, des del Sense Boira ens preguntem com hauria de ser el polític ideal del futur segons el punt de vista d’aquells que estan cridats a fer el salt a la primera línia política. “Personalment crec que la política espanyola està plena de dinosaures que haurien de donar pas a nous polítics. Així doncs, els joves se sentiran més identificats amb els líders polítics”, afirma Rubén Hernández, estudiant ciències polítiques de la Universitat de Girona (UdG).
Honradesa, preparació i compromís social
En el darrer baròmetre postelectoral publicat pel CIS (Centro de Investigaciones Sociales) el 2017 assenyalava que l’honradesa era la virtut més valorada per l’electorat, molt per sobre de qualsevol altra qualitat. En total, el 61,5% dels enquestats considerà que aquesta havia de ser el principal valor que ha de tenir algú que es vol dedicar al món de la política. En segon lloc, es va situar la preparació i la formació acadèmica, mentre que la capacitat de diàleg o la capacitat de lideratge no es van trobar entre les virtuts més importants que ha de mantenir la classe política.
No obstant això, el coneixement i la saviesa, la capacitat d’escoltar a la ciutadania, el compromís social i la proximitat amb els electors ha esdevingut capacitats molt importants per destacar en el món de la política en els darrers temps. “La gent necessita sentir-se escoltada, veure que la classe dirigent es preocupa pel conjunt de la ciutadania i que empatitza amb els problemes dels problemes diaris que afecten milers de persones. Aquells que poden aprofundir i explotar aquesta faceta crec que són els que més possibilitats tenen per arribar”, afegeix Hernández.
La transparència, l’eficiència i la capacitat de resolució, la prudència, la valentia per innovar i l’astúcia són altres dels elements bàsics dels quals ha de gaudir aquell que aspira a dedicar-se a una política que Hernández considera que no ha de ser eterna. “La política continua tenint una imatge desfasada i ancorada en una època que no correspon amb la realitat que vivim ara al 2018. Pel seu bé caldria que se suprimissin les pensions vitalícies per acabar amb l’acomodament polític i permetre una renovació constant del sistema”, afirma aquest estudiant.
“El candidat ideal ha de tenir un somni d’una societat més feliç”
Tanmateix, Marta Torres, militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i que voldria en un futur dedicar-s’hi professionalment, creu que el polític perfecte també “ha de tenir passió i ha de ser com un artista”. Per la seva banda, Jordi Cortasa, de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), valora que “el candidat ideal ha de tenir un somni d’una societat més feliç. Ha d’estar més obsessionat amb la seva visió i la voluntat de fer créixer el seu país que amb el seu propi poder”. Per últim, Anna Bonet, d’Arran, afirma que al marge de les qualitats de comunicació i d’empatització, el polític idoni “ha de ser una persona normal i corrent que sigui conscient dels problemes de la societat i que en cap moment es cregui superior als seus votants”.
Pot semblar fàcil, però cal·lar dins de la societat és cada cop més complicat i quedar simplement en un somni, però la generació millenial, la que consideraven perduda té en la seva mà canviar les regles del joc i només en l’esperança resta la possibilitat que el somni del polític ideal es faci realitat.
{{ comment.text }}