Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Enric Sabarich. Retorn a Rennes-Le-Château

L’autor de l’obra ‘El retorno a Rennes-Le-Château’ intenta desvetllar els misteris de l’enigmàtic poble francès a través d’una conversa amb la revista ‘Sense Boira’.

  • UVic
  • 17/11/2017 | 12:36

Marc Riera, Eloy Molina i Rubén Hidalgo. Vic

Enric Sabarich Pérez, nascut al Prat de Llobregat al any 1967, és llicenciat en Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Des de fa més d’una dècada, el seu dia a dia gira entorn a investigar els misteris que envolten un petit poblet de l’àrea de Langedoc, a França. El poble de Rennes-Le-Château es va fer conegut perquè al any 1982, els escriptors i investigadors Henry Lincoln, Michael Baigent i Richard Leigh, van treure a la llum el Best-Seller de l’Enigma Sagrado. En l’obra, els autors recolzen la teoria de que el capellà del poble, Beregner Saunier, va trobar un tresor que va permetre remodelar el poble per complet i pràcticament de la nit al dia. Aquest llibre va servir d’inspiració a Enric Sabarich per dur a terme una investigació en profunditat per poder desvetllar mentides que s’havien dit del cas, reafirmar certes teories i inclús treure’n de noves.

Després d’haver publicat varies obres sobre aquesta mateixa temàtica, l’Enric ha tret a la llum a través de l’editorial Circulo Rojo el que ell descriu com el seu últim fill, es tracta de El retorno a Rennes-Le-Château.  En aquesta obra, l’autor aprofundeix sobre teories innovadores que fa uns anys ni tan sols s’haurien plantejat en el misteri que envolta la localitat francesa de Rennes-Le-Château. En aquesta ocasió, l’Enric, ha accedit a deixar-se a entrevistar per l’equip del Sense Boira. En aquesta entrevista, l’autor ens desvetllarà les seves vivències personals al poble de Rennes- Le-Château i el seu punt d’inflexió sobre aquest cas.

Com ens podries resumir de forma breu el que és el poble de Rennes-Le-Château?

Rennes-le-Château és un petit poble de l’Aude francès que cada any rep milers de visitants de tot el món a la recerca de respostes. Uns busquen part del tresor que diuen va trobar l’abbé Saunière, el capellà del poble; uns altres arriben seguint el rastre de Maria Magdalena, que segons la llegenda va passar per allà; la majoria, però, espera trobar símbols amagats deixats pel propi mossèn que els dugui a alguna mena de coneixement ocult, o bé, directament, al tresor de l’abbé. Però com us podeu imaginar, tot això no és més que fum. Un mite que des de la mort de Saunière s’ha anat transformant constantment prenent infinitat de formes. Cal, doncs, separar el gra de la palla per poder arribar al coneixement de la veritat.

Què en penses de l’obra de l’Enigma Sagrado?

L’Enigma Sagrado és sens dubte el llibre que cap al 1985 em va introduir en aquest misteri. Els seus autors, tres anglesos, Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln mantenien que Bérenger Saunière havia trobat uns documents que provaven que el llinatge de Jesús de Nazaret i Maria Magdalena, la Sang Raal, s’havia entrellaçat al segle V amb la dinastia dels francs, donat lloc a l’estirp merovíngia. Aquesta dinastia hauria arribat secretament fins avui dia gràcies a la família Plantard i a la societat secreta del Priorat de Sió. El tema era absolutament delirant. El Mite en la seva màxima expressió. Aquesta idea, però, acabaria introduint-se amb força en  l’inconscient col·lectiu de tota una generació de somiadors que finalment trobarien en El Codi Da Vinci de Dan Brown el seu llibre de capçalera.

Què ha significat per a tu, a nivell personal, el fet d’investigar els misteris de Rennes-Le-Chateau?

Rennes-le-Château és la investigació de la meva vida. Ja són més de 30 anys perseguint aquest somni i encara tinc la mateixa il·lusió que el primer dia. Han estat infinitat de viatges realitzats, centenars de documents consultats, milers d’hores invertides, tot per saber què és el que va trobar l’abbé Saunière que el va fer tan ric i poderós. Després de tots aquest temps he de reconèixer que han caigut molts mites sota el pes contundent de les probes documentals, però també és cert que encara queden misteris per resoldre. La porta encara no s’ha tancat.  

Creus que existeix el tresor del que tant es parla?

El primer en parlar d’aquest fabulós tresor trobat per l’abbé Saunière va ser Noël Corbu, un industrial parisenc que als anys quaranta va heretar totes les propietats de Marie Dénernaud (la governanta de Saunière i hereva al mateix temps de tot el seu domaine). Si bé és cert que ja al 1936, Jean Girou, en una obra titulada L’itinéraire en Terre d’Aude, s’havia fet ressò d’un rumor que corria entre els habitants del poble en relació a la troballa d’un tresor per part del capellà. Va ser Corbu qui va estendre a gran escala aquesta idea del tresor. Per tal d’atreure als clients a l’Hotel-Restaurant que va obrir a les sales de la Villa Bethania (la mansió senyorial que s’havia construït Saunière), Corbu va gravar primer en un magnetòfon i després va publicar (1956) en una diari regional com La Dépêche du Midi, la fabulosa història. Saunière havia trobat el tresor de Blanca de Castella, ni més ni menys, 50.000 milions de francs. Una veritable barbaritat. Després de tots aquests anys d’investigació he arribat a la conclusió de que si fem cas a totes les probes aportades per la documentació de l’època, no és necessari la presència d’aquest fabulós tresor per explicar la riquesa del mossèn. Això no vol dir, però, que Saunière no pogués haver trobat un petit tresoret, una petita quantitat de diners amagada per alguns dels seus antecessors, o per alguns nobles durant la fugida del terror que va causar la Revolució Francesa. És possible, però de moment no en tenim cap proba.  

Creus que l’existència o suposada existència d’aquest tresor, ha fet de Rennes-Le-Chateau un atractiu turístic?

Està clar que des de la publicació al 1956 d’aquests articles a La Dépêche du Midi, la febre de l’or es va estendre per tota França. Centenars de turistes de cap de setmana arribaven carregats amb pic i pala (i a vegades, fins i tot de dinamita) per trobar el tresor del capellà. Això va provocar que finalment un edicte municipal del 1965 fes explicita la prohibició de realitzar tota mena d’excavació al poble de Rennes-le-Château. Però, hi ha un altre detall força interessant que cal tenir en compte. Molt abans d’aquest idea del tresor, ja en època del propi Saunière, Rennes-le-Château ja era un destí turístic. Es curós, però, la documentació ens diu que el propi capellà feia de guia turístic als banyistes que arribaven de la veïna Rennes-les-Bains (una reputada estació termal), oferint-los les seves explicacions mentre els mostrava les seves construccions. Els turistes, satisfets, no dubtaven en omplir els nombrosos caixonets d’almoines repartits per tota l’església, així com adquirir la col·lecció completa de 33 postals que el mossèn venia. Aquesta va ser, sens dubte, una font important d’ingressos que va reportar a Saunière la gens menyspreable quantitat de 21.600 francs.

Parla’ns una mica sobre els actes vandàlics que giren entorn al poble.

La recerca compulsiva del tresor de Saunière ha portat a nombrosos actes vandàlics per tot el domaine del capellà des d’un bon començament. Objectes trencats o robats, tombes profanades, vitralls malmesos, mobiliari destorçat. Tot s’hi val en aquesta bogeria de trobar alguna pista que ens porti al tresor. Un dels atacs més sonats va tenir lloc al 1996 quan un vàndal li va arrencar el cap i el braç dret al dimoni que presideix l’entrada a l’església. Una acció repugnant que va ser, però, superada el 23 d’abril d’enguany, quan una noia va entrar a l’església vestida amb una túnica blanca i amb una màscara veneciana, i en nom d’Alà, va destorçar brutalment al pobre diable amb una destral,  fent el mateix amb el rostre de la Maria Magdalena del baix relleu de l’altar. Sortosament, aquesta setmana mateix ja s’han iniciat els treballs de restauració, i ben aviat tornarem a tenir al famós diable donant-nos la benvinguda al temple.

Creus que amb el teu últim llibre ja està tot dit sobre els misteris de Rennes-Le-Chateau?

De cap manera. Malgrat que la documentació ens ha portat a tot un seguit de conclusions que fa uns anys eren impensables (Saunière no mostra cap signe de riquesa fins 15 anys després d’arribar a Rennes-le-Château i triga 10 anys en rehabilitar l’església; Saunière trafica amb misses de manera persistent i continuada; Saunière no deixa cap simbologia herètica dins la seva església; Saunière va ser el primer guia turístic  de Rennes-le-Château; Saunière va tenir una font d’ingressos clandestina relacionada amb uns assumptes bruts en els que estava involucrat el seu bisbe Monsenyor Billard), també és cert que encara queden misteris per resoldre (¿Va trobar realment Saunière un tresor? ¿Quin és l’origen de la seva fortuna? ¿Per què l’església de Rennes-le-Château es va consagrar a Maria Magdalena? ¿Es realment merovíngia l’anomenada “Llosa del Cavallers”? ¿Hi ha una cripta sota l’església?). La porta de Rennes-le-Château continua oberta a noves investigacions, i segur que ben aviat tindrem noves sorpreses.

 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.