Arnau Valverde i Ivan Beas. Barcelona
Manuel Marchena serà el nou president del Consejo General del Poder Judicial en un moviment més que polèmic. Ni PP ni PSOE, els dos partits amb major representació al Congrés dels Diputats, han esperat a l’elecció dels vocals per escollir el President. En els últims dies s’ha parlat molt d’aquesta situació, però el que ens hem de plantejar és perquè els partits polítics estan escollint qui seran les persones que tindran el control del poder judicial quan aquest poder hauria de ser independent.
Els informes elaborats per GRECO (Grup d’estats contra la corrupció) estan demostrant que l’estat espanyol té carències pel que fa a la seva qualitat democràtica i una part molt important d’això és el fet de que no existeixi separació de poders. “Valorar la justícia en el moment actual no resulta tasca fàcil. Existeix una idea generalitzada de que res funciona en l’àmbit judicial”, afirma Mª Dolores Palomo, advocada i professora de Dret a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
La separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) va ser un concepte ideat pel filòsof i jurista francès Montesquieu al segle XVIII. “Seria estrany pensar que no s’ha intentat pervertir aquest, i es pretén influir des de fora en la presa de decisions judicials”, explica Palomo. “Això passa des que es va crear aquesta idea”, recalca.
Després de tants anys, aquesta idea segueix sent
<a style="text-decoration: none;" href="http://www.cipf-es.org/comprar-viagra-generica-en-espana/" http:="" www.cipf-es.org="" comprar-viagra-generica-en-espana="" un referent el qual s’ha anat modernitzant i adaptant a cada país per aconseguir millorar la qualitat democràtica d’aquests. Per exemple, als Estats Units utilitzen un sistema de checks and balances en el qual els tres poders es controlen entre sí independentment per tal de que cap s’interposi en les responsabilitats d’un altre i que els tres poders sempre siguin equilibrats. Tot i això també té casos polèmics com el cas recent del jutge Kavanaugh.
Tot i això, Espanya és un dels països que està a les antípodes d’aquells bons exemples des d’un punt de vista de la independència judicial. Per entendre-ho s’ha d’explicar com funciona el sistema d’anomenament dels jutges dels principals estaments judicials de l’estat. Per això, tenim el CGPJ (Consejo General del Poder Judicial), el màxim òrgan judicial de l’Estat Espanyol. Vint vocals conformen el Consell, escollits pel Congrés dels Diputats i Senat, un sistema perfecte per fer acords majoritaris entre partits amb major representació. El Congrés proposa sis vocals entre jutges i magistrats i quatre entre juristes de carrera reputada (deu, en total). El Senat fa el mateix amb els deu restants. Per adquirir un dels seients del CGPJ, el candidat ha de ser aprovat per la majoria qualificada de tres cinquenes parts de les Càmeres (210 diputats i 159 senadors). Els membres del CGPJ són nomenats pel Rei i el seu mandat dura cinc anys.
“Valorar la justícia en el moment actual no resulta tasca fàcil. Existeix una idea generalitzada de que res funciona en l’àmbit judicial”, afirma Mª Dolores Palomo, advocada i professora de Dret.
El president s’escull en el primer ple del nou CGPJ. La polèmica d’aquest any ha arribat amb l’elecció de Marchena gràcies a l’acord entre el Govern socialista i el PP per repartir-se els vocals i el president. Fa pensar que aquesta repartició política trenca completament amb el concepte de separació de poders.
La solució a aquest problema radica en canviar els fonaments de la justícia des del punt de vista de substituir el sistema de nomenament actual tant del CGPJ com d’altres estaments judicials com el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional, ja que amb aquest sistema només arriben a un punt alt del poder judicial els jutges que als polítics els hi interessa. Així ho explicava el consultor i professor de la UPF a Agenda Pública, Rafael Jiménez Asensio: “A aquestes altes magistratures, excepte en alguns casos, només arriben els que tenen suports o avals dels partits polítics. La resta de jutges i magistrats, a picar pedra i a esperar alguna cosa que probablement mai arribarà”.
El nou sistema podria o hauria de basar-se en que el nomenament dels jutges no el fessin els polítics, sinó els mateixos jutges sempre i quan aquests actuessin emmarcats en el codi ètic per a la carrera judicial que paradoxalment va redactar el CGPJ.
Tot i així, aquesta nova forma de nomenament tampoc seria perfecte i és que tal i com diu Mª Dolores Palomo Chinarro, “el col·lectiu de jutges és tan corporativista com molts altres, i per tant no es pot descartar l’existència d’interessos en la seva designació”. És probable que el sistema per aconseguir una independència judicial perfecte no existeixi ara ni ho faci mai, però segur que es pot millorar si de veritat interessa.
{{ comment.text }}