Laia Zúñiga. Vic
Llaços grocs, silencis esperançadors, mobilitzacions, càntics, pancartes a favor de la llibertat d’expressió, soroll de cassoles picades al capvespre… els dies mai havien estat iguals a la vida pública d’Ausa (Vic), però darrerament el diàleg és monòton i els ciutadans aclamen un dia sí i l’altre també la “llibertat dels presos polítics”. Avui, divendres 15 de desembre, la jornada ha començat amb bancs de boira i una extensa manta de núvols grisos que sintonitzen amb la trifulga política que viu la societat catalana. El punt neuràlgic de la capital d’Osona on s’hi han aplegat més d’un miler de persones en diverses ocasions al mes de novembre, avui sembla un desert. Poca gent passeja observant els decorats nadalencs d’enguany i molts són els que han agafat per bandera el paper de tertúlia polític a les taules de les fleques de la ciutat.
Tan sols resten sis dies per a la situació excepcional que suposa haver convocat les eleccions del 21-D en un dia laborable, i l’ incertesa governamental aflora els carrers. Vic ha variat el seu nombre de ciutadans en els darrers 20 anys a causa d’un increment de la immigració. “Els immigrats que van arribar i arriben a la ciutat acaben parlant millor el català que no pas el castellà, això és així, fins i tot el parlen millor que els autòctons”, reconeix l’Eduard, un docent de secundària a peu de carrer. El relat literari escrit en català de Maria de Bell-lloc, i de Galceran o l’heroi de la guerra negra, de Jaume Cabré, passant per l’obra de poetes com Jacint Verdaguer o Miquel Martí i Pol han esdevingut una mostra del catalanisme conversador. Semblar ser que hi ha coses que no varien per seguir fidels a elles mateixes. Els vots i l’alè dels vigatans continuen arrelats cap al sentiment independentista. Darrere d’un taulell de la Pastisseria Sant Antoni, ubicada en la zona del nucli antic (d’estil romànic) i on podrem trobar la millor coca d’anís de l’urbs, reconeixen que “el sentiment de catalanitat i el rencor cap a l’Espanya centralista a la ciutat té moltes dècades d’existència, però ha augmentat circumstancialment en els darrers anys”, diu una de les dependentes de l’establiment.
En creuar la singular plaça de sorra, medieval, les estelades penjades a les balconades i els llaços grocs agafen protagonisme en el decorat nadalenc. Aquest protagonisme també el van tenir el mes passat els milers de persones que van omplir la plaça per mostrar el rebuig de la judicialització de la política i a l’empresonament de part del govern de la Generalitat i els líders de l’ANC i Òmnium. “La situació política està descontrolada i molt sensible. Semblar ser que només existeixin els bàndols radicals i no radicals. Ara bé, l’independentisme de la ciutat de Vic és hegemònic des de fa molts anys”, assegura en Pere, ja retirat de l’advocacia. “Aquí escoltarem més crits ‘d’independència’ que no de ‘Viva España’ manifesta l’Antonia, una carnissera.
Les converces entre coneguts poden durar hores i evoquen l’actual context polític, un fet inevitable. Osona, com gran part de la Catalunya interior, el catalanisme conversador que abans representava CiU ha perdut força i ha quedat desdibuixat davant l’auge d’ERC i la CUP. Durant l’última dècada, la comarca no ha tingut cap regidor municipal de Ciutadans i el PPC no ha tingut més de 5 representats. “Els partits polítics de l’esquerra independentista han augmentat la seva presència a les institucions municipals i també entre els ciutadans de Vic amb la candidatura de la CUP”, assegura l’Anna, una estudiant d’ADE de la Universitat de Vic.
Vic ha patit canvis arquitectònics i urbanístics en els seus carrers i en la seva metròpolis, i això ha implicat un canvi demogràfic i la cabuda de noves empreses no pertanyents al sector agricultor. El pas dels anys també ha fet variat la representació política del municipi, des d’uns inicis convergents cap a l’afinitat amb l’esquerra independent. Ara bé, igual que ho són la llonganissa, el pa de pessic i els carquinyolis, el desig d’una Catalunya independent també forma part de la identitat de la ciutat i del conjunt de la comarca. És un patrimoni que arrela un passat immemorial de lluites polítiques constants per aconseguir la república catalana, en aquest terreny, la candidatura de l’ independentisme sempre partirà com a gran favorita. A dia d’avui, la situació política catalana segueix penjant d’un fil. A Vic, en canvi, ho tenen clar: la independència és el camí.
{{ comment.text }}