Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“La pell freda”: claustrofòbia a l’oceà

La producció cinematogràfica que es va estrenar el dia 20 d’octubre és l’adaptació, per Xavier Gens, d’una novel·la de l’escriptor Albert Sánchez Piñol. Va ser una de les estrenes més esperades i més exitoses a la comarca d’Osona, ja que la novel·la, al seu temps, va tenir un ressò excepcional a Catalunya.

  • UVic
  • 10/11/2017 | 12:45
  • 0

Alba Jaumandreu i Irene Mas. Vic

La pel·lícula que segueix el fil narratiu de la novel·la incloent diàlegs i reflexions de l’obra literària, no acaba d’estar immersa dins el món literari de Piñol, ja que no inclou una adaptació palpable de la seva prosa. Tot i ser una adaptació d’una obra literària catalana, la producció l’ha dut a terme un director francès i la interpretació és a càrrec d’actors reconeguts anglesos, David Oakes i Ray Stevenson.

La novel·la narra la història de dos militars destinats a una illa perduda enmig de l’oceà, que cada nit s’han de resguardar en un far de l’assetjament d’unes estranyes criatures marines, i el tema principal és l’acceptació de l’altre i la seva por. Tot i que el gènere de la novel·la és el terror i l’adaptació també està inclosa dins d’aquest gènere, on realment t’endinses és en un món fantasiós a l’illa dels “granutots”; als quals l’autor presenta com a “humans que han evolucionat d’una manera diferent”, no com a monstres; tot i això, al final de la pel·lícula no s’acaba desvetllant qui són, d’on venen i què pretenen fer amb els humans que habiten a l’illa.

El fil argumental de la pel·lícula es perd entre tres eixos: la vida dels “granutots”, que ataquen contínuament als invasors de l’illa; la relació entre els mariners, entre la por d’estar sol i la necessitat d’estar acompanyat i la relació d’amor entre l’Aneris (Aura Garrido), una de les criatures marines, i els mariners. Un amor que, com sempre, acaba fent aflorar els sentiments més profunds de l’ésser humà i portant la irracionalitat a les relacions personals.

Els actors aconsegueixen transmetre l’angoixa i la por d’estar sols a una illa al mig de l’oceà. Tot i aquests tres eixos argumentals la narració no s’endinsa en la realitat dels personatges. L’espai, molt adequat a la realitat del film, transmet claustrofòbia tot i estar en un espai sense fronteres. Les altes expectatives del públic i el resultat d’una novel·la exitosa traslladada als cinemes, es dilueix durant els 90 minuts de projecció.

 

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.