Álex Faura i Adrià Corchero. Vic.
En tan sols una setmana hem perdut a dos dels millors esportistes de la història del nostre país i concretament al món del motor. Dani Pedrosa ha decidit penjar el casc després de 17 temporades en l’elit i amb un palmarès de tres títols mundials, encara que el seu caseller en MotoGP està buit de mundials malgrat tenir unes xifres de victòries que solament estan a l’abast de Màrquez, Lorenzo i Rossi. Pel que fa a Fernando Alonso, va ser el pioner que va enganxar a milions d’espectadors al televisor amb la seva aparició a la Fórmula 1. Sobretot en 2005 quan va ser campió del món amb Renault. Gesta que també repetiria la temporada següent en 2006.
Començant per Pedrosa, és cert que el ‘26’ no té cap títol de MotoGP en el seu palmarès. Però, tota la gent del Paddock coincideix amb el mateix. Si Dani Pedrosa no hagués patit tantes lesions, segurament tindria dos o tres campionats del món. La seva alçada, que no arriba a 1,60 metres i el seu poc pes (59 kg) fan que quan caigui a terra tingui més possibilitats de patir lesions que altres pilots.
Pilotar una moto que pesa 165 quilos amb aquest cos té molt mèrit. Tots els seus companys de professió coincideixen en una cosa i és que mai han vist a algú tan fi en la conducció com Pedrosa. Pol Espargaró, pilot del Red Bul KTM, equip pel qual ha fitxat Dani com a provador reconeixia que “tots els pilots envegem a Dani Pedrosa per tot el que ha aconseguit. Era el nostre ídol quan la majoria de pilots començàvem en aquest món”.
Aixecar la moto més ràpida que ningú per tenir major acceleració en la sortida del revolt ha estat sempre el punt fort del Dani, un pilot molt petit, però amb un palmarès molt gran i amb una elegància amb el manillar a l’abast de molt pocs. A més, compta amb un rècord històric, fa 17 temporades que guanya com a mínim un Gran Premi per temporada. Rècord que no ha aconseguit ni el mateix Valentino Rossi, ni Marc Márquez, que són els reis del Mundial quant a estadístiques.
Dani Pedrosa celebrant la victòria del GP d’Espanya al Circuit de Jerez-Ángel Nieto Foto: MotoGP Magazine
Malgrat tot, aquesta temporada ha estat nefasta per a Pedrosa, ja que no ha aconseguit pujar al podi en tota la campanya a causa de la seva gran desmotivació, causada sobretot pel tracte poc professional que li ha donat el seu exmànager i ara director esportiu del Repsol Honda, Alberto Puig.
Fernando Alonso, deixa la Fórmula 1
Pel que fa a l’altra llegenda, Fernando Alonso, marxa de la Fórmula 1 perquè ha perdut la il·lusió després de quatre temporades frustrades amb un cotxe insuficient per entrar en les posicions de punts. Tirant la vista enrere. Fernando Alonso ha aconseguit dos campionats del món de forma consecutiva a la seva gloriosa etapa a Renault. En 2007 aquesta carrera que semblava imparable es va torçar amb el seu fitxatge per McLaren. L’equip britànic es va bolcar amb Hamilton i va deixar a Alonso sol i sense el seu tercer Mundial.
L’etapa amb Ferrari va ser sublim, encara que sense títols. Malgrat els esforços, el Red Bull de Sebastian Vettel va estar sempre per sobre de la resta de la graella. Tot i això, el 2010 i 2013, Alonso va ser capaç d’arribar a l’última cursa amb opció de títol, superant de llarg les expectatives de l’escuderia italiana que apuntaven a finalitzar entre la cinquena i sisena plaça.
Fernando Alonso celebrant una victòria amb Ferrari. Foto: El País
El seu fitxatge per Mclaren-Honda va ser la gota que va satisfer el got. L’asturià va aconseguir tots els rècords negatius amb un total de deu retirades. En l’últim any, una altra vegada amb motor Renault, l’objectiu ha estat puntuar.
Malgrat que Fernando ha abandonat la F1 per centrar-se en altres categories, no descarta tornar a la màxima categoria de l’automobilisme sempre que aparegui una oferta per pujar a un cotxe per poder guanyar un Mundial.
Alonso vol aconseguir la gesta de Graham Hill i aconseguir la triple corona, guanyar el GP de Mònaco, les 24 hores de Le Mans i les 500 milles d’Indianapolis. Només li falta la tercera.
{{ comment.text }}