Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’atur a Osona, una xifra enganyosa

Baixa l’atur a Osona a causa d’un auge d’ocupació precària mentre que la feina especialitzada s’externalitza.

  • UVic
  • 20/10/2017 | 11:30
  • 0

Laia Zúñiga i Verónica Mur. Vic

Fa pocs dies rebíem la notícia que l’atur a Osona i el Ripollès havia baixat considerablement en comparació amb altres anys.

INFOGRAFIA 1

Infografia: Atur a Osona (Observatori Socioeconòmic d’Osona).

Unes anàlisis d’indicadors asseguren que Osona és la comarca de Catalunya que genera més ocupació. Així ho deia l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Ho va garantir a partir d’uns controls territorials, informes i estudis de l’activitat económica de la comarca generats l’any 2016. Per tant, hauríem de remuntar-nos uns anys enrere per veure quins han estat els factors que han ajudat a fer que disminueixi l’atur.

L’inici de la crisi econòmica va arribar tard, però va impactar fort a Osona. L’any 2008 va començar a haver-hi una gran destrucció de treball. Aquesta va deixar al territori amb uns nivells de desocupació molt grans i va ser l’any 2014 quan va començar a remuntar el sector de l’activitat després de dos pics de crisi. La recuperació va ser un any abans de la Catalana i va ser molt ràpida.

Aquest rescabalament fugaç va ser causat per la generació d’ocupació precària, una dada que segons Sandra Álamo, geògrafa i técnica responsable de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, no es sol tenir en compte. A la comarca destaca el comerç, on hi ha un alt nombre de microempreses. Aquests petits negocis, normalment familiars, generen diners però no llocs de treball, i això va endarrerir la creació d’ocupació a Osona.

Captura de pantalla 2017-10-19 a las 18.31.11

Infografia: Nivell d’assalariais a les empreses d’Osona (Observatori socioeconòmic d’Osona).

En les principals activitats de la comarca destaca el sector secundari, dins d’aquest grup hi ha una part “que pesa més que l’altre” i és l’agroalimentària. Segons Enric Casulleras, doctor en Política Econòmica i professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el sector agroalimentari empeny una economia que creix sistemàticament més que la mitjana catalana. Ja ha reduït l’atur per sota del 12% respecte d’altres anys. Però, aquest camp genera una ocupació de baixa qualificació, comporta sous mínims i falsos autònoms encoberts (durant l’època de crisi van perdre el seu lloc com a assalariats i en època de generació d’ocupació es van tornar a reincorporar com a autònoms fent la mateixa feina).

A Osona també hi ha un tipus d’ocupació de més valor afegit, amb un percentatge més baix que la mitjana de Catalunya. El quant al nivell d’Empreses High Tech i de mitjana tecnologia Osona està per sota de la mitjana catalana, per tant sense empreses que facin una demanda professional qualificada el percentatge d’aquestes ocupacions és inferior.

“Malgrat que ens mantenim prop de la mitjana catalana, hem d’accelerar la internacionalització per millorar la competitivitat del territori” – Sandra Álamo

Des de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, els professionals asseguren que aquest problema segueix el patró del peix que es mossega la cua, amb un gruix important de població activa (composta per tots els habitants en edat laboral que o bé formen part de la població ocupada o de la població en atur) on molts no tenen estudis post-obligatoris i això els obliga a acceptar feines on no demanen un nivell d’estudis determinat, aquestes són precàries i tenen sous que no arriben al mínim interprofessional. Álamo també assegura que aquestes feines no s’han creat a propòsit: “Aquest tipus d’ocupació s’ha generat pels fluxos de relacions i les especialitzacions que tenim aquí, en el territori, que són molt concretes, sí que és veritat que hi ha un grup d’empreses importants d’altres sectors com el sector de mecànica, però amb el pes global no pesen com el sector agroalimentari”. Un altre sector que està generant ocupació aquest darrer any ha estat el terciari, principalment els serveis a les empreses, és molt dinàmic i apareix a partir dels anys de crisi quan les empreses s’externalitzaven.

Captura de pantalla 2017-10-17 a las 13.51.42Infografia: Art. Contractació a Ozona. (Observatori socioeconòmic d’Osona). 

Un altre dels problemes que presenta l’activitat econòmica a Osona és la mobilitat laboral. Durant aquests darrers anys, ha vingut un nombrós número de migració provinent del Marroc, Àfrica i Amèrica Llatina. Aquests van migrar a la recerca d’un tipus de feina senzilla i sense especialització i per això no s’ha millorat el nivell de la població activa. D’altra banda, se situaria un grup que ha rebut un ensenyament. A aquest sector pertany una població regularment jove amb estudis de grau mitjà o superior que marxen a les capitals per trobar una feina especialitzada. Tot i reduir l’atur, Osona segueix tenint un problema greu. S’ha “clonificat” un determinat perfil d’aturat, el qual no aconseguirà feina fàcilment atès que posseeix un perfil baix de formació i d’experiència. És per això que l’Observatori cerca noves sortides laborals per aquest perfil d’aturat i la resta d’ocupació osonenca a través dels principals reptes de futurs de la comarca per mitjà d’una anàlisi de competitivitat.

Els principals futurs reptes de la comarca

Els futurs reptes de la comarca s’han catalogat en quatre grans dimensions: la productiva, la formativa, la social i la territorial. Aquests han estat determinats pels indicadors competitius tenint en compte també les noves tendències per tal d’afrontar l’evolució de la societat en els pròxims anys.

Infografia: 3r informe de competitivitat d'Osona (Observatori socioeconòmic d'Osona).

Infografia: 3r informe de competitivitat de la comarca d’Osona (Observatori socioeconòmic d’Osona). 

L’àmbit productiu proposa impulsar nous programes per a la dimensió empresarial (clústers i lobbies) i cercar instruments d’atracció que propulsarà el creixement de les empreses amb talent qualificat. A més a més, aquest sector també aposta per reforçar i establir nous canals de col·laboració empresa-universitat per tal d’aconseguir noves generacions d’ocupació.

Pel que fa a la dimensió formativa l’informe de competitivitat osonenca d’una banda afirma que la indústria 4.0 farà perdre 7,1 milions de llocs de treball. Per l’altre, es crearan un total de 2 milions de treball relacionats amb la informàtica, les matemàtiques, l’arquitectura i l’enginyeria. Per tal de reforçar la pèrdua de la indústria, la dimensió formativa pretén generar una nova ocupació a través de la formació de les noves skills (les habilitats més demandades per les empreses per als seus treballadors). Les noves condicions que reclama el nou mercat laboral farà que la competència entre empreses sigui elevada per tal d’adquirir professionals amb aquest perfil determinat.

La població osonenca segueix en constant creixement, és per això que, l’àmbit social vol fonamentar l’economia social amb programes específics d’emprenedoria social per promoure el bé comú i garantir la igualtat d’oportunitats.

Per últim, pel que fa a l’àmbit territorial hi ha moltes propostes al damunt de la taula. Entre elles, la creació d’un territori dual per fonamentar la comunicació i la col·laboració entre agents i organitzacions. A més, també hi destacarien la millora de la mobilitat de la comarca (xarxa de transport públic), l’activació de l’ecosistema rural i la recuperació i retenció de la població jove del territori.

L’Observatori Socioeconòmic d’Osona i altres entitats col·laboradores, com Creacció, el SOC o l’Oficina de Treball de Vic, treballen per tal de canviar la realitat d’una societat ocupada però poc formada. Aquests organismes estudien els casos un a un segmentant cada tipus de perfil per a monitorar la realitat del mercat laboral osonenc i les seves competències amb una mirada de futur que aconsegueixi obtenir un major nombre d’ocupació sense assalariats precaris i comptant amb els models de negoci de les mega tendències.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.