Josep Costa i Adrià Millán. Vic
Les festes nadalenques a la capital d’Osona comencen quan la ciutat s’omple de parades d’artesania, formatges, curats o juguets. El Mercat Medieval ha estadevingut un senyal d’identitat de la ciutat, i avui ja és dels més coneguts de Catalunya.
Orígens
Fa 22 anys que es realitza el Mercat Medieval de Vic. Durant els seus inicis era una empresa la que es dedicava a organitzar l’esdeveniment, però ara és l’Ajuntament el que es fa càrrec de l’organització del mercat, que poc a poc ha anat in crescendo. Des d’un primer moment, el mercat va servir per donar un plus d’atracció a la ciutat. És una representació dels mercats de l’Edat Mitjana, que estaven dividits en dos braços: per una banda, el braç eclesiàstic i, per altra banda, el de la noblesa. “El mercat del dimarts era la partida sobirana, de la noblesa, dels comtes, etc., i el mercat dels dissabtes era de la partida eclesiàstica, així l’Església recollia els seus impostos i interessos i cadascú portava i organitzava el mercat com volia”, explica Benjamí Dòniga, el quart tinent d’alcalde i regidor de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic. El Mercat Medieval es fa als mateixos llocs que es feien els mercats ara fa sis segles: als principals carrers del centre històric i a la Plaça Major. A més, cada any s’aconsegueix crear un clima especial a la ciutat durant els dies que dura la fira i es recrea un ambient medieval molt semblant al de l’època.
El mercat ha anat evolucionant en tots els sentits. En els seus primers anys hi havia al voltant de 150 parades, mentre que actualment n’hi ha al voltant de 350: “Està previst que el mercat no creixi gaire més en nombre de parades, ja que es tracta de trobar un equilibri. Si no reguléssim aquest creixement les botigues perdrien beneficis perquè hi hauria un desequilibri entre la oferta i la demanda. Com a molt podria créixer al voltant d’un 10% més”, afegeix el regidor de Fires i Mercats de Vic. A nivell de visitants, no hi ha una evolució ni positiva ni negativa perquè cada any és diferent segons el moment econòmic del país, la climatologia, etc. No obstant, sí que alguns restauradors han afirmat al Sense Boira que enguany s’han superat rècords amb tants dies de festa.
Organitació del mercat
Pel que fa a l’organització d’aquest gran esdeveniment, es comença a treballar a un any vista, és a dir, un cop finalitza ja es comença a treballar pel de l’any següent. Uns mesos abans, s’obre un període d’inscripcions pels firaires que acaba a falta de dos o tres mesos pel mercat. Són un grup de treball petit, però que, tal i com ens explica Dòniga, a mesura que s’acosta la data augmenta: “Som onze persones les que ens dediquem exclusivament a l’organització de les fires. Tot i així, quan falten pocs dies, s’incorpora gent extra per ajudar amb tot el que fa falta”.
Com que la demanda de parades és més gran que l’oferta, que és d’unes 350 (354 enguany), s’obra una llista d’espera, on hi ha aproximadament 120 firaries esperant si tenen sort per poder participar. L’adjudicació es fa donant prioritat els firaires de Vic, seguits dels d’Osona, en tercer lloc els de Catalunya i, per últim, els de l’Estat. El regidor de Fires i Mercats assegura que el lloc on es situa cada parada també és important: “Està estudiat que a les zones com la Plaça Major o la Plaça dels Màrtirs i la Catedral són els llocs on s’acumula una major afluència de gent i, per tant, allà on es preveu que les vendes poden ser majors. Per tant, tenim tres tarifes diferents depenent de la zona. Els preus poden variar entre 150 i 200€. A més, també hi ha una petita diferència de preu per parada segons el tipus de producte que s’ofereix. Les tavernes són les que paguen més, i els que venen productes artesans els que menys”.
Enguany, ha estat el primer cop que han fet un estudi per calcular quin ha estat el nombre de visitants. Des de l’Ajuntament feien un càlcul aproximat d’entre 120 i 150 mil persones, però l’estudi ha donat una xifra ben diferent: fins a 350 mil persones han visitat durant aquesta edició el mercat medieval de Vic. Per últim, Benjemí Dòniga ha explicat aquest any l’Ajuntament ha hagut de fer un esforç econòmic, ja que la fira s’ha allargat un dia per qüestions de dates i això suposa una major despesa en neteja, seguretat durant la nit, etc..
{{ comment.text }}