Boyle ha iniciat la seva explicació contextualitzant la situació política que es viu al Regne Unit a l’actualitat, definint-la com una etapa de crisi contemporània tant interna, pel que respecta el cas escocès, com externa, pel Brexit. En aquest sentit, i ja centrant-se només en el cas d’Escòcia, ha analitzat l’impacte de l’esport en aquesta crisi.
Glasgow, on existeix una gran tradició esportiva liderada pel Celtic i el Rangers, és un dels casos més clars on són visibles les contrarietats i incerteses que es desprenen de la crisi que ha esmentat Boyle. “Hi ha una dita que diu que a la primera injecció que li posen als nadons de Glasgow es decideix si seran del Celtic o del Rangers”, ha rememorat Boyle per exemplificar el que succeeix a la ciutat més gran d’Escòcia. No obstant, quan es parla de la selecció nacional, hi ha gent que posa en dubte a aquells que l’animen incondicionalment però, alhora, segons les enquestes, no es mullen a favor de la independència de la regió.
A Escòcia, fins l’any 1999 i degut a la creació del seu Parlament, no es prenien decisions pròpies sobre política, salut i esport, entre d’altres. És per això que, a causa d’aquesta tardança, segons Boyle, “va haver-hi abans una identitat esportiva que no pas una identitat política”.
“Els vincles entre política i esport sempre han estat presents al país”, ha dit l’escocès. “Normalment”, ha explicat, “se sol associar el resultat inesperat del referèndum de l’any 1979, el qual demanava a la població sobre la reinstauració de l’assemblea legislativa, amb el mal paper del combinat nacional al Mundial de futbol d’Argentina celebrat l’any anterior”. Un altre cas, sense anar més lluny, és l’acord d’armistici polític al qual van arribar els partits escocesos durant els Commonwealth Games de l’any 2014 celebrats a Glasgow tan sols uns mesos abans del referèndum d’independència.
Segons el professor, en aquesta relació també hi han jugat un paper important els mitjans de comunicació i el seguiment que n’han fet. Des d’un punt de vista crític, ha arribat a la conclusió que “els mitjans volen que les coses siguin blanques o negres, tinguin un inici i un final, però la realitat no és tan simple”.
Finalment, i tornant a la temàtica amb la que ha iniciat el seu discurs, Boyle considera que “les identitats esportives, des de les rivalitats locals fins a les expressions nacionals, reflecteixen la naturalesa complexa de la Gran Bretanya contemporània”.
{{ comment.text }}