Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Sellas i Solà: “Hi ha hagut gent que ha après el català gràcies a les retransmissions del Barça”

Els professors de la UVic-UCC han presentat durant la jornada de conferències de la ‘First International Conference’ el seu estudi sobre el paper de les retransmissions radiofòniques esportives a Catalunya des de la dictadura de Franco fins la democràcia.

  • UVic
  • 30/06/2017 | 17:35
  • 0

L’objectiu del treball (encara en procés) realitzat per Sergi Solà i Antoni Sellas, professors de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, és analitzar la relació entre l’esport, els mitjans, la llengua i la identitat gràcies al seguiment de RAC1 i Catalunya Ràdio des dels anys 70 fins l’actualitat. Els professors volen, sobretot, comparar el rol actual de les transmissions esportives amb el de fa 40 anys, així com analitzar la normalització lingüística que s’ha produït fins a dia d’avui.

El punt de partida que ha portat als professors a iniciar el projecte ha estat la idea de l’esport com a articulació simbòlica d’una identitat nacional. Per a fer-ho, han seguit un plantejament metodològic compost per l’estudi dels emissors (els quals tots comparteixen l’any de naixement), la recerca qualitativa, centrada no en el contingut, sinó en veure quines son les motivacions que s’oculten darrera d’aquests i les entrevistes.

Desprès de la dictadura franquista i conseqüentment, de la censura del català, Joaquim Maria Puyal, considerat el pioner de les transmissions catalanes, narrà a Ràdio Barcelona-Cadena SER el primer partit en català, concretament un Barça-Las Palmas del 5 de setembre de 1976.

A partir d’aquest fet, es començà a utilitzar el català en les retransmissions esportives amb la finalitat de buscar una llengua pròxima a l’oient i ajudar la normalització lingüística. “Les transmissions esportives a través de la ràdio ajuden a que la llengua arribi a la població tant com el futbol”, ha dit Solà.

La situació de les transmissions esportives actuals és diferent a fa 40 anys. Es pot apreciar una clara vinculació entre els actuals narradors i els referents com l’esmentat Puyal. “Els narradors actuals són hereus dels pioners”, ha manifestat Sellas. Ara ja existeix un model amb el qual poder fixar-se i una base amb la qual poder treballar.

En l’actualitat, i segons les entrevistes realitzades fins ara, els professors han arribat a la conclusió: com a periodistes, els entrevistats son conscients que tenen una labor militant en relació a la responsabilitat de mantenir el català com a deure professional. Tenen unes rutines de producció determinades durant les transmissions per procurar cuidar i mantenir aquesta llengua. Per exemple, han d’estar molt atents en les paraules que utilitzen per, posteriorment, revisar-se i corregir-se. “Una de les qüestions que treballen especialment és el tema de la llengua”, ha remarcat Solà.

Ara bé, la formació és el factor clau que diferencia una època de retransmissions radiofòniques d’una altra a Catalunya. Els primers narradors no s’havien format en català, a diferència dels narradors d’ara. El context és el que ha canviat notablement. Avui en dia hi ha molta més gent normalitzada envers el català, per la qual cosa, és més fàcil utilitzar-lo. Tot i això, segons els professors “ara hi ha una nova problemàtica, ja que el català que es parla al carrer està contaminat”. Moltes paraules utilitzades en el llenguatge esportiu català provenen d’altres llengües i per tant, està mal parlat.

L’anàlisi dels professors consta de deu entrevistes que es veuran completades amb l’anàlisi i l’observació del punt de vista dels professionals sobre les narracions esportives i la confrontació d’identitats. “Volem saber com es resol la confrontació d’identitats que es genera a l’hora de retransmetre un Barça-Madrid”.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.