EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Vic es queda sense paradís

La situació política ha afectat les vides de les persones i a la ciutat de Vic


22/12/2017

Eloy Molina. Vic

Foscor, molta foscor. No és només per haver plogut i els núvols negres que impedeixen que la ciutat llueixi, no. Vic ja no és el que era. No des que van empresonar persones que volien que Catalunya fos independent. Fins i tot, l’arbre de Nadal es veu diferent i no tan sols per als desitjos de ser lliures que deixen les persones, que també, sinó perquè semblen morts els carrers que l’envolten a l’espera pot ser que el municipi desperti d’aquest malson.

És matí i els nens són a l’escola i els adults treballen, almenys qui té la sort de treballar. A Vic el 11,53% no ho pot fer, segons les últimes dades oficials. Això només enfosqueix encara més l’ambient i només hi ha un color entre tants grisos: els llaços grocs que la majoria de gent que entra i surt dels comerços porta com a símbol. No fa falta moltes paraules per veure en els rostres que l’esperança no s’ha perdut però la tristor tampoc.

De la Plaça Paradís ja només queda el nom i la Farmàcia Ylla que haurà venut més calmants i vitamines que mai en els darrers mesos. Ah, i també hi és en el balcó de damunt de la farmàcia una bandera independent més petita del normal, deu haver-se encongit com a molts cors pels últims esdeveniments que ha afectat la vida de les persones.

Fred, però no tant perquè una persona que vagi a entrar a l’edifici de Territori i Urbanisme es quedi congelada al veure el gran llaç de color groc. No li agrada a Ramon. “Això és de tots no només d’alguns”, exclama amb contundència mentre la Mariona l’escolta i després li respon. “No es tracta de política, es tracta de dignitat i els nostres drets com a éssers humans”. Al Ramon no el convenç i se’n va enfadat, no li agrada que a la seva edat ja una mica avançada el vulguin donar lliçons de res.

En canvi, la divisió i la foscor no sembla haver arribat al Temple romà de Vic. Incorruptible en el temps, ha vist de tots els colors ja la ciutat, sobretot, com les persones es barallen des del segle II. Just al costat, el restaurant 80’s Spirit, un oasi ple llums que inviten a entrar per retornar a altres temps on el blanc i negre per fi deixava pas a la il·lusió en la vida de les persones.

Ja no tan a prop, no sembla importar que sigui fàcil de caure per les pedres dels carrers una parella que corre. Un porta el llaç a l’abric i l’altre no, però sembla que l’amor en aquest cas pot amb tot. En canvi, no pot canviar la situació que pateixen diverses persones als carrers de Vic. No són poques i demanen el mateix: més companyia que almoina. “Els tenim oblidats, ara només se’n parla del mateix”, es resigna l’Antonio, jubilat que va arribar a Vic procedent de Jaén per poder treballar i així poder també brindar un futur millor els seus fills que ell no va poder gaudir quan era més jove. Creu que la ciutat ha empitjorat per culpa “d’interessos polítics i espera que retorni la normalitat”, es resigna esperançat.

En canvi, en un banc, parlen dues parelles de les eleccions que estan a punt d’arribar. Tots opinen diferent menys en un punt. Que ja res serà igual des d’aquell 1 octubre i sobretot a partir dels empresonaments. Se’n van just quan surt el Sol, però dura només un minut, no té prou força per més. Dubtes molts dubtes, i no tant per la boira que és amagada avui, sinó pel futur incert que espera a Catalunya i més concretament a Vic, una de les ciutats més independentistes actualment.

Massa portes tancades que impedeixen l’entrada de l’olor de llibertat dels camps. La crisi ha afectat tot i que Vic disposa d’uns dels comerços més forts de Catalunya. Llums apagades de Nadal esperant l’oportunitat que dóna la nit per encoratjar a la població d’una realitat diferent.

En el Frankfurt Argenters sembla que tenen la solució. “La via unilateral, ara és l’hora”, manifesta un jove als seus companys de la Universitat de Vic. Al contrari que una noia que és a la barra. “T’equivoques, s’ha de respectar la llei”. Al final resulta que són parella i se’n van junts. ¿Realment la societat està tan dividida o només hi ha diferents opinions expressades amb respecte capaces de conviure?

Joguines Rovira és oberta per si els Reis Mags decideixen fer una parada. Dintre en Lluís, client de l’establiment, juga amb el seu fill. “Bastant ens preocupem els adults per preocupar a la canalla amb els problemes que ens envolten”, afirma frustrat. El seu fill és feliç, somriu molt tot i tenir febre i avui no poder anar a l’escola. Potser és aquesta la solució a tot plegat i que doni una llum d’esperança: somriure i il·luminar uns carrers molts estrets però que t’acaben porten al teu destí.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 892 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't